LA IMPORTÀNCIA DEL RONDINAIRE

Als advocats nord-americans se’ls ensenya que, si es queden adormits en un judici (els procediments poden ser soporífers), el primer que facin quan es despertin és mirar al jutge i dir: “Protesto, Senyoria!”. Per què es protesta no ve d’aquí. En la mateixa línia de les teories de Brinkmann, ha prosperat a Hampstead (un bon barri del nord de Londres) una filosofia que en anglès es diu happiness through grumpiness, i que podria traduir-se si fa no fa com “la felicitat a través del mal humor”. Un mal humor ocasional, esclats d’ira periòdics per petites coses (que perdi el teu equip de futbol, arribar al cinema amb la pel·lícula començada, que es trenqui un objecte apreciat...), per sortir després del forat, recuperar l’estabilitat i posar les coses en la perspectiva adient. La perspectiva que, com diu el professor danès i la filosofia popular irlandesa, els principals contratemps són irrellevants en el gran ordre universal de les coses, i d’aquí a cent anys tots estarem morts. El llenguatge corporatiu d’anomenar desafiaments o oportunitats als problemes està passant de moda. També els cursets de lideratge i autoajuda. Portar una màscara no està malament, estimula l’autocontrol i ajuda a veure amb dissimulació la perspectiva dels altres. Recrear-se en el passat és bo. El fracàs no és una vergonya. Si aquesta columna sembla molt depriment per a alguns, no era la meva intenció. Però està escrita després del 4-0 del Barça a París. I és una reivindicació de la mentalitat del barcelonista clàssic. Malgrat que la victòria sembli segura, sempre es pot perdre de penal injust en l’últim minut.