TEORIA DEL PESSIMISME DEFENSIU

Londres s’ha convertit en una mena de Califòrnia amb mal temps: ioga, meditació, batuts de fruites, menjars vegan i cursets d’“entrenament transformacional”, que significa canviar per ser més feliç. Però el llibre de moda a les llibreries de Charing Cross (No cedeixis, del professor danès Svend Brinkmann) desafia aquesta cultura, i proposa el contrari: recrear-se amb el negativisme, deixar d’encaparrar-se amb teràpies, pensar racionalment, reprimir les emocions, veure el got mig buit en comptes de mig ple, considerar infantils conceptes com l’“enriquiment personal” o la “recerca de la força interior”, ignorar la rutina i mirar les coses a llarg termini. El plantejament de Brinkmann és com un “pessimisme defensiu”, que consisteix a apreciar la realitat en matèria d’amor, feina, salut, diners o relacions familiars, perquè les coses sempre poden anar a pitjor. Un retorn als estoics romans, a Ciceró i Marc Aureli. Proposa dir cada dia cinc vegades que no a alguna cosa o a algú (també al teu cap si et demana alguna bestiesa), i llegir novel·les en comptes d’utilitzar les xarxes socials o veure reality shows. Si un està a l’atur –diu– no és perquè necessiti un workshop per trobar el “seu propi jo”, sinó perquè l’Estat i una societat amb èmfasi en el consum no creen prou llocs de treball. No hi ha solucions individuals a problemes socials. Un no controla necessàriament el seu destí.