El surfista a la tempesta d’Eurovisió
EL REPRESENTANT MÉS QÜESTIONAT EN LA HISTÒRIA ESPANYOLA D’EUROVISIÓ ÉS DE SABADELL I INTENTA OBLIDAR LA SEVA CONTROVERTIDA ELECCIÓ
Li falten menys de tres setmanes per complir els 21 anys i Manel Navarro ja sap el que és estar a l’ull de l’huracà. Una tempesta com poques es recorden en la història d’Eurovisió a TVE. Aquest català, nascut a Sabadell i amb pinta de surfista dels 90, ha viscut en qüestió de segons la cara i la creu de la popularitat: veure com es compleix el seu somni d’actuar davant una audiència de 200 milions d’espectadors com a representant d’Espanya al Festival d’Eurovisió i ser acusat d’aconseguir el seu passaport al certamen gràcies a foscos artificis de la televisió pública.
Intenta dissimular que no passa res, que ho porta “bé” i que està “tranquil”. Que “són més els que em feliciten i em diuen que em centri en la música” que els altres, “una minoria”. Però també confessa que intenta no mirar les xarxes socials més del necessari.
Els que pitjor ho estan passant són el seu pares, una dependenta d’El Corte Inglés i un treballador de Lidl, que sempre li han donat suport “al màxim” en la seva carrera musical. “Els he dit que es desinstal·lin les xarxes socials”, confessa afligit, “que es tranquil·litzin, que no passarà res dolent i que en una setmana s’oblidarà”. Però els atacs existeixen, la polèmica està més viva que mai i per Manel Navarro “l’única perjudicada és la música en si mateixa”.
Potser només les onades d’un mar embravit li facin oblidar durant una estona el seu dolç somni eurovisiu que s’ha convertit en un glop massa salat. Manel enyora fer més surf. Ha viatjat fins i tot a Anglaterra per cavalcar les onades perquè “desgraciadament, a Barcelona només hi ha un parell de dies a l’any en què les puguem gaudir”.
Però no s’ha de deixar enganyar per les aparences. A aquest beach
boy de Sabadell, quan no canta, el que el perd realment és el futbol. Als cinc anys va començar a córrer darrere una pilota i no va parar fins que la guitarra el va fer seure a la banqueta. Després d’haver jugat fins a l’adolescència en categories inferiors, ara es diverteix sempre que pot fent uns partidets amb els amics de tota la vida. Es tracta de fer esport i, per descomptat, de divertir-se.
Manel Navarro fa el que els nois de la seva edat. Surt de festa per Sabadell, Sant Cugat i Barcelona els caps de setmana. Tampoc no diu que no a quedar-se a casa veient una pel·lícula o una sèrie, res de televisió convencional. I això que va ser TV3 la que el va donar a conèixer a Catalunya després de guanyar el talent musical Teen
Star 2.
No devia imaginar-se el seu pare quan li va regalar als 10 anys una guitarra per inculcar-li una de les seves passions que el seu únic fill arribaria tan lluny. L’instrument es va quedar en un traster durant quatre anys però quan Manel la va desempolsegar ja no la va tornar a deixar. No va aprendre mai solfeig, no va assistir mai a classes de cant i a l’escola Sant Nicolau de Sabadell els amics li deien que no els agradava la seva veu. Però Manel no es va rendir i va continuar sent ell mateix.
En els estudis admet que no ha estat mai “d’excel·lents però tampoc de suficients” tot i que ara deixarà aparcat el tercer curs de Turisme a la Universitat Autònoma de Barcelona per centrar-se en Eurovisió. Preguntat sobre l’amor recita la gastada expressió de “l’única parella que tinc és la música”. I punt.
Els seus avis, emigrats de Jaén i València, no trauran ull de la televisió el proper 13 de maig. I encara que les cases d’apostes han sepultat la seva cançó
Do it for your lover a les últimes posicions, Manel Navarro té clar que tot és possible malgrat admetre que “ho té difícil”.