Música per a la reina Sofia
Si hi ha una veritat majoritàriament acceptada és que la reina Sofia és una gran amant de la música clàssica. En realitat a la mare del Rei el que sempre li ha agradat és l’harmonia i les melodies serenes i, a més, ha agraït l’oportunitat d’assistir als millors concerts i conèixer molt de prop els grans artistes. La seva estima per la música seria doncs conseqüència directa de la seva personalitat tranquil·la i de la seva capacitat de canalitzar les seves passions en activitats que calmin l’ànima.
Dilluns vinent, la reina Sofia rebrà en el Cercle del Liceu la medalla d’Or de l’entitat, un dels molts homenatges que se li deuen i no perquè ella es consideri creditora d’elogis i premis (de fet quan algú va tenir la idea de proposar-la com a candidata al premi Nobel de la Pau, només va poder exclamar: “Però quina bestiesa...”). Però el cert és que, a falta d’un reconeixement institucional pels seus anys de servei, aquests microhomenatges de diferents entitats, i els que espontàniament li ofereixen els ciutadans, són els que a la reina Sofia li sonen com a música celestial.
La reina Sofia rebrà la medalla d’Or de l’entitat (distinció que en l’anterior ocasió va rebre Javier Godó, comte de Godó) “pel seu constant suport a les arts, la música i en concret, al Gran Teatre del Liceu i a la seva reconstrucció”. És un bon motiu que justifica que la societat civil barcelonina vulgui donar les gràcies a la mare del Rei pel seu amor a la música i també pel seu respecte a la lletra.
NETS CATALANS
La reina Sofia va ser durant anys una viatgera habitual del pont aeri, sobretot els caps de setmana, quan s’acostava a Barcelona per visitar els seus nets catalans, els quatre germans Urdangarin de Borbón: Joan, Pau, Miquel i Irene, que van néixer a la clínica Teknon el 1999, el 2000, el 2002 i el 2005, respectivament. Eren els bons temps, en què la reina Sofia passejava amb els seus nets per Pedralbes i fins i tot els anava a buscar a l’escola, primer a la guarderia Carles Riba i després al Liceu Francès. La infanta i Urdangarin van viure a Washington del any 2009 al 2012 i, de retorn a Barcelona, van viure un any més a la seva casa de Pedralbes fins que es van traslladar a Ginebra el 2013. Tant el rei Joan Carles, com després el rei Felip, van posar distància amb la infanta i el seu marit, però la reina Sofia, oblidant, aquest cop sí, el seu paper institucional, sempre els ha fet costat. La noticia de l’absolució de Cristina ha alleujat la reina Sofia, la seva mare, tant com l’ha amoïnat la condemna al seu gendre Iñaki Urdangarin, sobre tot perquè afectarà el futur immediat dels seus quatre nets catalans.
FUNDACIÓ ESTIMADA
El 17 de maig del 1977 es va constituir la Fundació Reina Sofía, la joia de la corona de la reina Sofia, l’obra amb què se sent més identificada i a què bàsicament dedica ara el seu temps de jubilada. La fundació es va crear, amb diners que va aportar la mateixa titular, per canalitzar totes les peticions d’ajuda que arribaven a la Zarzuela i més concretament al despatx de la reina Sofia. La fundació va anar reorientant-se amb la clara idea de deixar enrere el concepte de beneficència per donar pas a la solidaritat; dels ajuts particulars es va passar a les causes col·lectives i es va optar per no finançar projectes de cooperació directament sinó a través d’organitzacions no governamentals, religioses i laiques, tant a Espanya com en altres països que necessiten ajuda. Fa alguns anys bona part dels recursos de la fundació es dediquen al Projecte Alzheimer, un afany personal de la reina Sofia, que també s’implica en petites batalles com les d’aconseguir màquines de cosir per a un taller de dones indígenes a Guatemala. Aquest any la Fundació Reina Sofía compleix 40 anys i la seva promotora vol celebrar-ho ampliant els recursos i els projectes.