Matriarca de les taules
El teatre rupturista que va florir durant els seixanta i els setanta, a Espanya el van fer conèixer noms propis com el de Gemma Cuervo. L’actriu va interpretar al teatre i la televisió obres d’autors essencials: Pinter, Camus, Sartre, Albee, Dürrenmatt, Miller, Ionesco, Pirandello, Coward… La mare dels ous de les relacions humanes. El matrimoni amb Fernando Guillén, que va morir el 2013, va significar a més una aliança professional amb fruits artístics: els fills, també actors, Fernando i Cayetana Guillén Cuervo. “Llavors a Fernando i a mi ens deien els Burton espanyols”, confessa Gemma amb referència al matrimoni entre Richard Burton i Liz Taylor. “Ja de petita no veia cap altre món que no fos l’art, en forma de ballet, teatre o cinema.”
La Gemma conserva el català de la seva Barcelona natal, on va venir al món el 1934, encara que no vol reviure aquella ciutat negra de la infantesa que encara li reporta dolor per la mort del pare, un jove militar de 36 anys que va ser assassinat el juliol del 1936 a Reus, quan ella tenia dos anys. Va ser alumna de l’escola de monges Lestonnac a la Via Laietana i de l’institut Montserrat al carrer Copèrnic. “Dúiem uniforme i barretet, però no vaig ser mai bona estudiant, perquè jo entenia les coses de pressa, però m’avorria molt de pressa també.” Va viure a Barcelona fins als vint anys. Els primers passos, literalment, els va fer als nou anys quan havia de creuar l’escena transportant un llibre molt gros. “Era a El gran teatro del mundo de Calderón i el llibre em va caure a terra”.
Els estudis de peritatge mercantil i comercial a l’acadèmia Condal es van interrompre així que es va integrar en el Teatre Espanyol Universitari (TEU). “La formació que hi rebíem era molt seriosa; també vaig ser alumna de l’Institut del Teatre on Joan Magriñà feia classes de ballet”. Va estudiar cant i educació de la veu amb Luigi Canalda. Va actuar al teatre Candilejas de Barcelona però va obtenir el bateig professional a Madrid al costat de José Tamayo i Adolfo Marsillach, “un company educat i elegant amb qui no hi va haver mai discòrdia”. Va intervenir després en una dotzena llarga de peces dramàtiques al programa Estudio 1 de TVE. “Eren grans obres de teatre, imprescindibles; en els repartiments sempre hi érem Elisa Ramírez, què se n’haurà fet d’ella?, i jo”.
A la llarga llista d’autors estrangers estrenats cal afegir els clàssics –Èsquil, Shakespeare, Lope, Molière...– i els contemporanis –García Lorca, Buero Vallejo, Jardiel Poncela, Jaime Salom, Alejandro Casona, Benet i Jornet...–. Ficarse els guants de tants personatges dona fe d’una varietat d’estils i registres que poques actrius poden exhibir avui dia. L’última ocasió en què l’actriu va pujar a l’escenari va ser amb La Celestina el 2012. “Vaig trobar que em cansava una mica però em va agradar, i ara el que em ve de gust és fer el que la meva ment i les meves forces em permetin”.
La carrera de Cuervo en el cinema i en les sèries de televisió ha estat també important. La pel·lícula que no oblidarà mai és El mundo sigue de Fernando Fernán Gómez, feliçment recuperada l’any passat. A la petita pantalla va actuar en episodis ja llunyans com Historias para no dormir de Chicho Ibáñez Serrador i en lliuraments més recents com Médico de família, Aquí no hay quien viva i La que se avecina. A la família no hi ha gaires precedents teatrals però sí que va descobrir per una carta que el pare havia format part del quadre artístic d’Àvila i que com a actor no ho feia gens malament. Després tan sols recorda una germana de la mare que va estudiar Belles Arts i que era pintora.
Gemma Cuervo en la talaia dels anys encara és una dona amb un temperament immediat. No ha entès mai per què la creativitat, de la qual se sent partícip, corre a un ritme ràpid i, en canvi, el món transcorre amb lentitud. Se sent activa tot i que professionalment està en un compàs d’espera. “Em trobo bé però l’edat limita i he de cuidar-me”. Es reconeix tan lluitadora com vulnerable arran de qualsevol cosa que li faci pena, “deu ser per la ferida del meu pare”. Aquesta matriarca de les taules ha vist projectada la seva carrera en dos dels seus tres fills. “És un delit i una meravella compartir-hi les alegries, amb les presències i amb les absències.”
Com a àvia gaudeix de sis nets. Algun ja està encaminat en perpetuar l’ofici familiar. La filla gran, advocada, és l’única que no és actriu i té quatre fills. “La Natalia és tímida, però molt guapa i intel·ligent”. En Fernando té un fill, guionista de cinema, i la Cayetana, una criatura entremaliada que la segueix per tot arreu. Ara, encara que ha posat una mica de fre a la rapidesa, ella continua amb els ulls ben oberts, feliç i expectant.
L’actriu va interpretar els grans autors contemporanis i va tornar a fer teatre el 2012 amb ‘La Celestina’