ALTA SOCIETAT
El 1956 pot ser recordat com la primera ocasió en què una princesa estrenava pel·lícula com a protagonista. El film era Alta societat, protagonitzat per Grace Kelly. La seva posada de llarg a les pantalles va arribar tres mesos després que la rossa que va seduir Gary Cooper i va torbar Hitchcock es casés amb el príncep de Mònaco, Rainier, en un d’aquells “casaments del segle” que no tindria competència fins a l’enllaç de Carles i Diana vinti-cinc anys més tard. És cert que Rita Hayworth havia precedit Grace en el tema dels enllaços príncep-corista, quan es va casar amb l’Aga Kan. Però la seva havia estat una unió breu (de 1949 a 1951) que va acabar com el rosari de l’aurora, segurament perquè a la distància entre la sang blava i la plebea s’unia l’abisme multicultural. Massa abismes per salvar.
Tot i això, Grace Kelly es va anticipar als problemes i amb aquesta pel·lícula va entonar el cant del cigne de la seva ràpida però molt exitosa carrera cinematogràfica. Segur que Rainier, que passaria a la història amb el sobrenom del príncep constructor, pel seu frenesí immobiliari omplint de gratacels el petit territori monegasc, no devia gaudir gaire veient-la, ja que el protagonista masculí, Bing Crosby, havia estat una de les conquestes més sonades d’aquesta princesa de passat vel·leïtós, amb inclinació pels madurs galants. A partir d’aquell moment, Grace Kelly interpretaria el seu millor paper.
El cinema era llavors la fàbrica de somnis per antonomàsia. Però per poc temps. Aquell any li va sortir una competidora: la seva cosina germana, la televisió. Televisió Espanyola va començar a emetre regularment el 28 d’octubre del 1956. El senyal només arribava a Madrid, on s’havien venut 600 receptors. Considerem que un aparell de televisió costava de 29.000 a 32.000 pessetes d’aquell temps, que avui es traduiria en una considerable quantitat d’euros. Aleshores TVE depenia del Ministeri d’Informació i Turisme dirigit per Gabriel Arias-Salgado, que va haver de posar tota la carn a la graella per convèncer Franco de la bondat del nou invent. Pel que sembla, aquest creia que la televisió atemptaria contra la unitat familiar i fomentaria la importació de perniciosos usos i costums de l’exterior. L’abnegat ministre, al contrari, li parlava dels beneficis morals del nou mitjà de comunicació. Però s’hauria de veure si avui ho subscriuria.