El matrimoni de directors que van menjar sis mesos de les escombraries
A ‘JUST EAT IT’, EL SEU MULTIPREMIAT DOCUMENTAL, JEN I GRANT DECIDEIXEN SOBREVIURE AMB ALIMENTS DE LES ESCOMBRARIES, POSANT EN EVIDÈNCIA EL MALBARATAMENT
Grant Baldwinn, de Brighton, Anglaterra, i Jenny Rustemeyer, canadenca, tots dos productors i realitzadors de documentals, són una parella ben avinguda que treballen molt junts barrejant la consciència social i l’humor. A les seves pel·lícules responen a inquietuds personals molt domèstiques com: és possible viure completament lliure de residus? o, perquè mentre milers de persones moren de gana d’altres llencen el menjar a les escombraries?... A la primera pregunta van respondre mitjançant el multipremiat documental The clean bin project (2010), en el qual Jen i Grant estableixen una competició d’un any a veure qui aconsegueix produir menys quantitat de residus mentre van analitzant el problema.
En el seu segon documental, Just eat it (2014), tots dos tornen a ser directors i protagonistes. En aquest cas el matrimoni assumeix el repte de nodrir-se durant sis mesos d’aliments considerats no aptes per al mercat i que recullen als contenidors pròxims als supermercats i els grans restaurants. “Vaig començar a veure el nostre sistema alimentari de manera diferent, explica Baldwin: respectava molt més l’energia que em proporcionava el menjar. M’enorgullia trobar menjar. Era com si el caçador recol·lector que portem a dins s’hagués despertat. A la Jen, tot i això, crec que el va afectar una mica més l’experiment. Li inquietava sortir a la nit a la recerca de menjar i no saber mai que trobaríem. Però jo el trobava excitant”. Sorprèn com de difícil, o impossible, resulta obtenir menjar quan en lloc d’agafar-lo de les escombraries el demanen directament al supermercat o al restaurant just abans que la llencin al contenidor. Però sobretot sorprèn el que troben; no es tracta de sobralles de plats o verdura podrida: “Trobàvem centenars de caixes d’hummus o de cereals, de pizzes congelades, de llet, sucs... que els supermercats llencen perquè són a punt de caducar. També vam trobar una caixa de rajoles de xocolata que havien rebutjat perquè l’etiquetatge estava només en anglès quan per llei ha d’estar en les dues llengües oficials”.
A mesura que avancen en la seva investigació l’absurd es fa cada vegada més obvi. Visiten grangers afligits per tota la fruita i verdura que es rebutja per qüestions estètiques sense tenir en compte la quantitat d’aigua, electricitat, mà d’obra, fertilitzants i transport que s’inverteix. També ens introdueixen en el misteri de l’etiquetatge el “consumir preferentment abans de...” que indica la data en què l’aliment és en millors condicions de sabor però no de seguretat alimentària; apareix una altra data de caducitat però és només orientativa.
Amb humor i de manera subtil, a través dels seus propis prejudicis ens expliquen com el consumisme està instaurat en la nostra ment i arriba a convertir-se en alguna cosa menys vergonyosa que el malbaratament. Així ho explica Baldwin: “Al principi, la Jen no va explicar als seus companys el nostre experiment d’alimentar-nos tan sols de menjar de les escombraries. Però amb el temps es va començar a motivar més amb l’experiment i li va començar a fer menys vergonya parlar-ne. Ara no té cap objecció en parlar d’intentar reduir i posar fi al malbaratament de menjar o en dur tuppers a l’oficina per portar les sobralles a casa (fins i tot en du als esdeveniments corporatius per recollir les sobralles!). En un nivell més personal hem començat a involucrar-nos en voluntariat, recollida de menjar, distribució... No resol el problema, però, almenys, estem fent alguna cosa, i això ens fa sentir-nos millor”. A més de gaudir de l’humor d’aquest peculiar matrimoni (“Ho fem tot junts, davant i darrere de la càmera, i això de vegades passa factura”), al documental sentim la veu d’experts que ofereixen dades que ens haurien de fer reflexionar: el 40% del menjar que es conrea i es produeix no és consumit.
Just eat it es va emetre a l’Another Way Film Festival, el primer festival de cinema sobre progrés sostenible de Madrid. “Estem molt contents, asseguren els seus directors. La nostra pel·lícula ha arribat molt lluny: catorze premis, incomptables països; s’ha emès en prime time en cadenes de televisió de renom i recentment s’ha convertit en el segon documental més vist en iTunes als EUA. També ha impulsat que alguns barris canviïn les seves polítiques i ha inspirat la gent a canviar els hàbits per evitar el malbaratament alimentari. No esperàvem tot això i, la veritat, és molt reconfortant”.
El documental ha rebut 14 premis i ha inspirat a canviar els hàbits de la gent per evitar el malbaratament