L’armador que veia parelles de tres-cents
L’EMPRENEDOR MEXICÀ ACONSEGUEIX OMPLIR ELS SEUS HOTELS LLIBERTINS DE LA RIVIERA MAYA I LLANÇA EL SEU PRIMER ‘CREUER DE L’AMOR’ DES DE BARCELONA
Fiqueu 350 parelles dins un vaixell durant set dies; substituïu a bord el nostre vigent pacte social per un altre de libèrrim i hedonista; prohibiu les selfies (algú s’enrolaria només per això); instal·leu diversos jacuzzis compartits i afegiu zones sense roba, seminaris pràctics de sexualitat tàntrica i festes de màscares amb il·luminació difusa...
...I sacsegeu la barreja amb el temps inestable i l’onatge propi del mes d’abril a la Mediterrània,
No es un target group de Biodramina; ni un experiment del Laboratori de Conducta de Stanford; ni l’última novel·la d’Houllebecq: és el primer creuer Desire de Mario Cruz i costa 9.000 euros per parella la cabina menys cara (singles out of question).
Les tarifes disten de ser juvenils, la qual cosa determinaria per endavant l’edat del passatge. Però el gerent d’aquest xàrter pioner al sector, Mario Cruz, relativitza aquest primer filtre eliminant-ne un altre que animarà, de ben segur, els indecisos més formalistes: no s’exigeix el certificat de matrimoni per ser admesos.
Cruz, concreta, després, amb estudiat pudor, que el creuer és swinger friendly, encara que la seva cap de premsa, que sens dubte desconeix la meva trajectòria, em renya per la cobertura sensacionalista que els mitjans han donat a la seva iniciativa.
No abundaré en els detalls més previsibles del creuer, perquè ja els pregona la seva promoció amb profusió de màscares venecianes i una estètica vintage que combina amb simpàtics detalls landistes (d’Alfredo Landa).
N’hi ha prou d’afegir que el jacuzzi lounge serà, segons Cruz, la més freqüentada de les instal·lacions del vaixell, perquè ja ho és als dos hotels de la Riviera Maya que serveixen a aquest peculiar segment de mercat.
O no tan peculiar: “Està deixant de ser minoritari –assevera– per convertir-se en tendència universal de masses. Per això, els nostres resorts mexicans s’omplen tota la temporada, el que ens anima ara a penetrar al mercat europeu, on són una oferta innovadora”.
Alguns antropòlegs culturals, en canvi, creuen que, més que davant d’una tendència innovadora ens trobaríem davant una pulsió regressiva de la monogàmia formal encara imperant en la cultura occidental. Expliquen que els anticonceptius permeten la separació de la procreació i el joc sexual i obren així espais de realització eròtica. Però aquests espais no són nous per a nosaltres, sinó només oblidats, perquè ja eren habituals per als nostres avantpassats abans que no veiessin la relació entre coit i embaràs.
De fet, en algunes paleocultures del Pacífic –Richard Dawkins cita les illes Chuuk– és un germà de la mare qui assumeix els deures paterns, ja que, després de les seves llicencioses danses de parella, precursores dels creuers Desire, ningú no sap qui és el pare biològic.
Però, cap el penediment davant la magnitud del repte moral (l’higiènic asseguren que no ho és) que exigeix el jacuzzi lounge del creuer?
Hi cap, assevera Cruz. I a més n’hi ha precedents. Als seus establiments per a parelles liberals (res a veure amb la confosa militància de determinats partits polítics) de la Riviera Maya li consten casos de desengany que van concloure, poc després de la arribada de la parella, en sincer acte de contrició davant el directiu: “Perdoni, senyor Cruz, però no estem fets –es van sincerar– per a aquestes coses”.
Aclareix en aquest punt que s’accepta en qualsevol cas el penediment moral, però, també adverteix, que no s’esperi sense més ni més el rescabalament econòmic.
Quant a l’ideològic, va ser la socialdemocràcia escandinava l’avançada en aquestes pràctiques a l’Europa dels 70 amb la píndola, l’Estat de benestar i el relativisme moral. Cruz cita l’enclavament de Cap d’Agde, descobert ja els anys 60 pel turisme naturista més avançat, com a paradigma de la puixança del fenomen. Obvia, tot i això, que aquells pioners en parella negociable hi anaven de càmping en xancletes i gastaven el mínim.
Després de pagar 9.000 euros per passatge, et pots penedir moralment, però no econòmicament