Rajoy assumeix que el PSOE no avalarà els pressupostos
La negociació dels comptes coincidirà amb el congrés dels socialistes El PP ha de pactar almenys amb Ciutadans, PNB i Coalició Canària Els populars es plantegen la possibilitat d’obrir els contactes al PDECat
Aprovar els pressupostos és una missió molt difícil i, encara que el Govern central i el PP asseguren que ho intentaran fins al final, ara mateix ho consideren gairebé impossible. I Mariano Rajoy sembla tenir-ho assumit. No és el millor, subratllen des el Govern central, però almenys hi ha un sostre de despesa i uns objectius d’estabilitat i dèficit aprovats, amb les seves consegüents mesures, que és el mínim que havia de tenir l’Executiu per poder complir els compromisos davant Europa.
Encara que, malgrat tot això, Mariano Rajoy no ha renunciat a tirar endavant els pressupostos del 2017. De fet, ja ha mantingut reunions internes amb els responsables de tots els ministeris per avançar en la preparació dels comptes, que té previst presentar a finals de març. Fins ara, i amb el sostre de despesa, s’han repartit els diners dels que disposarà cada ministeri, i ara cada departament està fent el projecte per decidir en què se’l gastarà.
Rajoy té clares quines són les seves preferències de pacte: Ciutadans i Coalició Canària. Els considera els socis preferents ja que van donar suport a la seva investidura, encara que amb els seus vots no n’hi ha prou. Després hi ha el PSOE i el PNB, que ja van donar suport al sostre de despesa i als objectius de dèficit perquè l’Executiu central els pogués presentar a Europa. Segons el parer del Govern, “no s’entendria que, aprovat el sostre de despesa, els pressupostos no s’aprovessin”.
Però al PP són conscients que, en aquesta ocasió, no podran satisfer totes les demandes dels seus possibles socis, perquè els diners que tindran són molt pocs. El Govern central i el PP arriben a la negociació pressupostària amb una dada que no la facilita: el 72 % de la despesa dels comptes està destinada a despesa social. És a dir, ja està compromesa, amb la qual cosa el marge per negociar és molt petit.
Respecte al PSOE, si bé és cert que els populars comptaven que els presidents autonòmics socialistes pressionarien el seu mateix partit –tots els presidents van assegurar al Govern central que volen que hi hagi pressupostos perquè es puguin incloure obres noves que ja tenen pendents–, la gestora ja va anunciar el mes pas- sat que no donaria suport als pressupostos.
D’altra banda, el Govern central ha arribat a la conclusió que no pot demanar més sacrificis als socialistes. A més, es dona la circumstància que, pel calendari que ha dibuixat el Govern central, els comptes estarien en plena negociació durant el procés del congrés del PSOE, ja que Rajoy pretén presentar els pressupostos a finals de març. Així, el debat de totalitat es produiria a l’abril i l’elecció del nou secretari general del PSOE en primàries seria al maig, justament quan s’estarien debatent els pressupostos al Parlament. Amb aquest panorama, l’Executiu ha entès que seria molt difícil que la gestora del PSOE es decideixi a donar suport als pressupostos.
Al Govern central li queda una altra possibilitat, la de negociar els pressupostos no només amb Ciutadans i Coalició Canària, sinó també amb el PNB, amb el qual ja ha tingut els primers contactes. Però els nacionalistes bascos han posat sobre la taula temes com la quota i la Y basca, dues qüestions que suposen diners que l’Executiu hauria de treure d’altres partides.
A més, la fórmula és més difícil perquè els cinc diputats dels nacionalistes bascos només sumarien, amb PP, Ciutadans i CC, 175 escons –si s’aconsegueix que aquests dos partits li donin suport–, i són la meitat dels diputats que té el Congrés. Per tant, no n’hi hauria prou per treure’ls ni en primera ni en segona votació. S’hauria d’esperar que es mantingués l’empat entre els sís i els nos i a la tercera es considerarien rebutjades les esmenes de devolució que haurien presentat els altres partits: el PSOE, Podem, ERC, Bildu i el grup mixt.
Per això el PP està estudiant la possibilitat de parlar amb altres partits, en especial amb el PDECat, amb el qual sempre s’ha entès des del punt de vista econòmic, i que en converses amb el portaveu popular, Rafael Hernando, li ha mostrat la seva predisposició a parlar de qüestions econòmiques.
Els seus vuit diputats permetrien al Govern central salvar el tràmit de les esmenes de devolució. Després podria tirar endavant els comptes amb diversos acords segons els programes. Encara que la deriva independentista del PDECat fa molt difícil qualsevol tipus d’entesa. Asseguren en fonts governamentals que, tot i això, mantenen que Mariano Rajoy està disposat a escoltar les seves demandes, sempre que no tinguin caràcter identitari.
Amb aquest dibuix, Rajoy és pessimista i, tot i que s’esforçarà, sap que té poques possibilitats de tirar els pressupostos d’aquest any endavant. Malgrat tot reconeix que no seria dramàtic, ja que la pròrroga i les mesures ja adoptades donen una mica d’aire.
Els que serien imprescindibles serien els comptes del 2018, perquè si alguna cosa té clara Rajoy és que no vol avançar les eleccions, i menys fer-ho aquesta primavera, quan faci tot just un any de les anteriors. “Ja ho podia haver fet el desembre, quan la situació dels altres partits era pitjor, i no ho va fer”, asseguren fonts properes al president.
El PP estudia la fórmula amb Cs, CC i el PNB, però també parlarà amb el PDECat