Matt Damon parla del rodatge a la Xina del film ‘La gran muralla’
Matt Damon, actor
La seva presència juntament amb Willem Dafoe i del xilè Pedro Pascal en una gran superproducció xinesa dirigida per Zhang Yimou pot ser interpretada com una mostra de com canvien les coses a l’hora de fer cinema, però també és una mostra que a Matt Damon el continuen fascinant els desafiaments. L’actor de 46 anys no va dubtar a portar tota la família a la Xina durant sis mesos per poder participar del rodatge, una experiència que, com explica aquí, va resultar inoblidable per a tothom.
Com va ser la seva experiència rodant La gran muralla ala Xina? Sorprenent. Òbviament una de les raons per les quals hi vaig voler participar va ser per treballar amb Zhang Yimou, que sempre havia estat un somni per a mi. Poder ser al seu costat i veure com treballa a una escala tan gran com la d’aquesta pel·lícula va ser fascinant, de debò. Però per poder fer el film em vaig haver de mudar a la Xina amb la meva dona i les meves filles durant sis mesos. Va ser una aposta familiar molt complicada i una gran aventura per a tots nosaltres. Per a les meves filles va ser una gran experiència i tenen ganes de tornar-hi. I jo crec que passarà, perquè els actors de Hollywood s’adonaran molt aviat que hauran de passar molt de temps filmant a la Xina, de la mateixa manera que abans ho feien a Londres o a Atlanta.
Què va ser el que més el va impactar de la Xina?
Crec que serà una resposta òbvia, però el que més em va impressionar va ser precisament la Gran Muralla. Caminar-hi i adonar-me de l’esforç humà que va requerir construir una obra així i quant de temps va costar. És realment espectacular.
La gent el reconeix pel carrer?
No, soc bastant anònim quan sóc allà. Però no passa el mateix amb l’elenc xinès. Vam anar a Hong Kong un cap de setmana. Andy Lau viu allà i és l’estrella més important d’aquella ciutat. Quan vam fer Infiltrats, era un remake d’una pel·lícula de Hong Kong i jo hi vaig fer el paper que ell havia interpretat en aquell film. Això va ajudar que ens féssim amics. Quan li vaig explicar que anava a Hong Kong, com que ell també hi seria, vam quedar que ens trobaríem en un restaurant on el vam esperar amb la meva dona. Andy va entrar amb una màscara quirúrgica, perquè tot i que la gent la fa servir a Pequín i no tant a Hong Kong, se la va posar per passar desapercebut. Era un restaurant molt elegant. Ell el va triar perquè és un dels dos on pot anar sense que el molestin. I tot i això, va generar una commoció quan hi va entrar. Si ens haguéssim trobat en un altre lloc, ni tan sols hauríem pogut tenir una conver-
PER ‘LA GRAN MURALLA’ “Vam aconseguir professors a la Xina perquè les nenes s’hi poguessin quedar”
EL NOU PLATÓ
“Als actors de Hollywood els tocarà passar molt de temps al país asiàtic”
sa. Quan Lu Han, que és una estrella de pop, va arribar al rodatge hi havia 400 rams de flors esperant-lo. Els van haver de posar als passadissos de l’hotel perquè no hi cabien, a la seva habitació. Eren de fans que volien desitjar-li sort el seu primer dia de filmació. És una cosa semblant al que vaig experimentar a l’Índia. Allà les estrelles de cinema generen aldarulls si apareixen en públic. Certament hi ha diferències culturals sobre com es tracten les celebritats a diferents llocs. A Hollywood només et segueixen els paparazzis...
La seva família sempre l’acompanya als viatges quan filma?
No sempre, perquè és bastant complicat i requereix molta coordinació. En aquests últims dos anys particularment he estat molt de temps fora de Los Angeles. Marte, per exemple, es va rodar a Budapest, però Ridley va organitzar la filmació de tal manera que jo no vaig ser mai lluny de casa més de dues setmanes. A la meva família tenim la norma de les dues setmanes. Aquest és el màxim període de temps que puc passar lluny de casa. I si fa falta que estigui fora més temps, llavors viatgem tots. Ridley em va dir que no feia falta, que ell tenia altres coses per filmar amb els altres actors i ho va organitzar tot perquè no hagués d’arrossegar tothom. Van venir de tota manera un parell de setmanes a Budapest. Però La gran muralla era tan complexa i la Xina és tan lluny que vam decidir que anaríem tots per quedar-nos-hi. Vam aconseguir professors per a les nenes. Això va resoldre els estudis, perquè tampoc no ens vam quedar en un mateix lloc prou temps perquè anessin a l’escola.
Com va explicar a les seves filles més petites la història dels monstres que la Gran Muralla intenta aturar?
Els vaig explicar precisament això, que els monstres volien atacar i que la muralla va ser construïda per mantenir-los allunyats, això és exactament el que va passar. Les vaig portar a la Gran Muralla i vam participar d’un tour. No sé què en recordaran de grans. Crec que per l’edat que tenen és millor deixar que incorporin les coses per osmosi. Amb el fet de caminar per la Gran Muralla n’hi haver ben bé prou. Si els dius l’època en què van passar les coses, el temps que va implicar construir-la, o quina és l’extensió que té, no necessàriament ho recordaran...