El Govern May amenaça d’abolir la Cambra dels Lords si frena el Brexit
Downing Street deixa clar que qualsevol esmena serà ignorada als Comuns
A les tres de la tarda, sigil·losament, Theresa May va comparèixer ahir a la Cambra dels Lords, es va asseure als esglaons que hi ha als peus del tron, i va escoltar en silenci durant una estona el debat sobre el Brexit. No va pronunciar ni una paraula, perquè no tenia dret a això (i de totes maneres ja s’ha expressat en altres fòrums). Però amb la seva mirada intimidatòria ho deia tot: “Ni se us ocorri intentar frenar o complicar la sortida d’Europa, perquè seríeu els enemics del poble.”
El Govern de Theresa May no té miraments, i fins i tot ha amenaçat expressament amb la supressió de la Cambra Alta del Parlament (com si el país, tal com està el pati, pogués ficar-se ara en aquest desgavell) si els lords es posen fanfarrons i busquen les pessigolles amb el Brexit. Encara que hi ha més conservadors que de cap altre partit (252), una coalició de laboristes (202) i liberaldemòcrates (102) suma majoria. I, a més, figuren 178 legisladors independents, sense vincles amb cap formació, que veuen amb considerable recel la sortida d’Europa.
Gairebé un centenar de lords van demanar ahir la paraula en una sessió que es va prolongar fins passada la mitjanit, i un centenar més parlaran avui. I al cap de dues setmanes de tens procediment i nombroses aliances forjades als bars del palau de Westminster amb bons maltes únics, és possible que la Cambra Alta aprovi el Brexit amb dues esmenes. La primera, per exigir que el Parlament es pronunciï sobre l’acord final entre Londres i Brussel·les, i pugui exigir una renegociació, en comptes de dir simplement sí o no. I la segona, per demanar al Govern que reconegui els drets dels 3,3 milions de residents de països de la UE al Regne Unit, en comptes d’intentar utilitzar-los com a peons en les discussions que s’acosten (diversos milers de persones es van manifestar davant del Big Ben i en ciutats de tot el país recordant la contribució dels ciutadans europeus a l’economia de la Gran Bretanya).
Els Lords no aturaran la locomotora embalada del Brexit. Perquè encara que aquelles esmenes s’aprovessin, el projecte de llei tornaria als Comuns, on amb tota seguretat (i en vista que el gruix del Labour, tret de mig centenar de rebels, està amb el Govern) els retocs serien ignorats en una nova votació. Encara que pot passar que l’estira-i-arronsa entre les dues cambres endarrereixi lleugerament els plans de May, que no podria invocar l’article 50 del tractat de Lisboa –la notificació oficial de divorci– al Consell Europeu del 8 i 9 de març a Brussel·les, tot un cop d’efecte. Ho hauria de deixar per a final de mes.
“Una cosa és que hi hagi debat i escrutini per part dels lords –va advertir Theresa May durant una visita a Stoke, on dijous se celebra una elecció parcial–, i una altra que s’intenti aturar o impedir el que el poble britànic va decidir el 23-J passat. I això últim no ho tolerarem”. Però la baronessa Smith de Basildon, líder laborista a la Cambra Alta, va replicar que “no es pot donar al Govern un xec en blanc en un tema tan crucial”, i si la sobirania significa alguna cosa, això és la representació parlamentària i la proposta de “canvis raonables” a la llei del Brexit. Peter Mandelson, ministre amb Blair, va exhortar els seus col·legues no quedar-se de braços plegats. I Peter Hain, un altre exministre, va demanar la garantia d’una frontera oberta entre les dues Irlandes, i la permanència al mercat únic.
El problema és que la paraula Brexit i l’adjectiu raonable no casen. La ruptura amb Europa és, a curt termini, una mina d’or per a Theresa May i els tories. Una causa que de moment té contents els votants de classe treballadora, que altrament estarien demanant més prestacions socials, i que a més no costa un duro, una cosa valuosíssima en època d’austeritat, amb les arques del Tresor buides i la impossibilitat política d’apujar els impostos. A llarg termini és una altra història, quan la gent s’adoni que la terra de vi i roses promesa pels euroescèptics no arriba, més aviat al contrari. Llavors es revoltaran potser contra els qui els han fet falses promeses. Però el llarg termini no existeix en política. A llarg termini tots estarem morts.
Per a la ‘premier’, la sortida és mannà caigut del cel, una causa que acontenta les classes obreres i no costa res Una coalició de laboristes, liberals i independents vol matisar les condicions de la sortida d’Europa