Pedro Sánchez defensa en el seu projecte la plurinacionalitat de l’Estat
Núria Parlon expressa en un acte a Madrid el seu suport al deposat líder del PSOE
Rebut una altra vegada al crit unànime de “no és no!”, Pedro Sánchez va tornar a protagonitzar ahir a la nit un acte multitudinari. Aquesta vegada al Círculo de Bellas Artes de Madrid, amb el teatre ple fins a la bandera de militants socialistes que, avui com ahir, clamen “president, president!” al pas de l’aspirant a recuperar el lideratge del PSOE del qual va ser desposseït l’1 d’octubre passat.
Pedro Sánchez va presentar en societat, en aquest acte, el document polític i estratègic amb què pretén recuperar el càrrec perdut a les primàries del mes de maig que ve. I ho va fer acompanyat d’alguns dels ponents d’aquest document, entre ells l’exministra Cristina Narbona, els veterans José Félix Tezanos i Manuel Escudero i l’exmagistrada Margarita Robles. Al costat de tots ells, ahir a la nit va visibilitzar en públic per primer cop el seu suport a Pedro Sánchez la dirigent del PSC Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. La mateixa Parlon que el 2014 va donar suport a Eduardo Madina davant Pedro Sánchez. La mateixa Parlon que l’estiu passat va ser protegida per Susana Díaz en la seva lluita contra Miquel Iceta pel lideratge del PSC. Ara Parlon és la dirigent del PSC de més pes que fins ara ha proclamat públicament el seu suport a Pedro Sánchez.
I precisament Catalunya és un dels punts forts del document polític que ahir va presentar, titulat “Per una nova socialdemocràcia”. Com a gran novetat respecte als seus dos anys de mandat al capdavant del PSOE, Pedro Sánchez defensa ara “el caràcter plurinacional de l’Estat”. La controvèrsia interna en l’àmplia i no sempre ben avinguda família socialista està, per tant, servida.
El seu nou projecte polític defensa el federalisme, “amb les seves premisses de cooperació, col·laboració i solidaritat”, en línia amb la declaració de Granada que el 2013 va fixar la posició del PSOE i del PSC en el debat territorial amb la seva aposta per una reforma de la Constitució. Pedro Sánchez, no obstant això, ara combina la idea que “la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol”, amb que, a més, aquesta reforma “ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat apuntat a l’article 2 de la Constitució”. I quan ahir a la nit va exposar aquest punt del seu projecte en l’acte celebrat a Madrid, va rebre grans aplaudiments.
“Si les posicions es mantenen amb menyspreu al diàleg –continua el document presentat ahir–, conduiran a l’enverinament i fins i tot a la confrontació, que és la via que han adoptat tant el Govern del PP com els independentistes catalans. Cal transitar d’un clima de confrontació a un diàleg lleial. I això només es pot fer sobre la base que proposem: l’oferta d’una Espanya federal, que asseguri més autogovern, la garantia del respecte a les competències en matèria de llengua, educació i cultura, la millora del finançament en el marc de la renovació del sistema de finançament autonòmic, i el reequilibri de la dimensió territorial de la inversió pública”.
Ahir a la nit Pedro Sánchez també va estar acompanyat per alguns dels seus fidels habituals, com Odón Elorza, José Luis Ábalos, Susana Sumelzo, Adriana Lastra, María Luisa Carcedo, Iratxe García, Zaida Cantera, Sofía Hernanz o l’exministra Beatriz Corredor, entre d’altres.
Davant tots ells, i les grades del teatre plenes, l’aspirant a recuperar el tron de Ferraz va assegurar que no proposa “un gir a l’esquerra”, sinó que el PSOE torni a ser “el partit de l’esquerra en aquest país”. Un nou missatge a la gestora que el va substituir al capdavant del Partit Socialista després de la seva forçada dimissió, i que ell veu lliurada als braços del Partit Popular després d’haver facilitat la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol.
Com va clamar el veterà Tezanos, en unes paraules molt celebrades, “el PSOE no és un partit de serfs, de súbdits per dir-los que callin, que es resignin, que no es queixin!”. Aquesta vegada, però, l’acte no es va acabar amb La internacional i els punys alçats, sinó amb la més amable i popular Color esperanza. “Saber que se puede, querer que se pueda / Quitarse los miedos, sacarlos afuera / Pintarse la cara color esperanza / Tentar al futuro con el corazón...”.
L’aspirant assegura que no proposa un gir a l’esquerra, sinó que el partit torni a ser d’esquerra