Adeu, Model
DURANT decennis, administracions de diferent signe polític han promès el tancament de la Model. I totes, fins ara, van incomplir la promesa. Ho van fer de manera tan reiterada que va acabar arrelant entre la ciutadania la impressió que el tancament era una quimera. Ara, per fi, sembla que la característica presó barcelonina té els dies comptats. A partir del 7 de març, és a dir, d’aquí dues setmanes, deixaran d’ingressar presos a la Model. D’una manera gradual, els prop de 800 que ara hi ha internats seran traslladats a altres centres. De tal manera que cap al mes de juny s’espera que la Model s’hagi buidat i, així, es posi punt final a una història que va començar fa més d’un segle, quan es va inaugurar el 1904.
Les raons per tancar aquesta presó situada al centre de la ciutat són diverses. Els veïns fa molt de temps que ho reclamen, perquè consideren que aquesta mena d’establiment no ha d’estar al cor urbà, ja que en bona mesura condiciona l’activitat de la zona circumdant. D’altra banda, les instal·lacions són obsoletes. La tipologia de la presó ha variat enormement al llarg de l’últim segle. La Model no té res a veure, en termes de seguretat, confort o contribució a la rehabilitació dels presos, amb els centres de nova planta que es van impulsar en temps del tripartit, sota el mandat del conseller Vallès. Les condicions d’habitabilitat estan clarament per sota del que s’espera d’un equipament que es presenta encara, si més no nominalment, com a modèlic. En especial, quan ens referim als reclusos de llarga estada. De fet, i a causa d’aquesta inadequació de la Model a les necessitats actuals, en els últims temps ja s’havia convertit en un centre de presos preventius, amb una mitjana d’estada rere les reixes que no arribava als 50 dies.
Barcelona ha estat i encara és una ciutat amb tres presons: Model, Wad-Ras i Trinitat Vella. Ara sembla que els plans per tancar totes tres estan en marxa. Els funcionaris hi oposen certa resistència, i voldrien que el tancament de la Model no es dugués a terme fins que s’obrin els dos nous centres penitenciaris previstos a la Zona Franca. Però tot indica que no serà així.
El tancament de la Model era, des de fa anys, un tema pendent. Ara, aprofitant la caiguda de la població reclusa –un 20% menys en poc temps– i la possibilitat de reallotjar-la en altres presons, és una acció factible. Lamentem que això no s’hagi concretat abans. Però alhora ens congratulem que s’aprofiti l’ocasió i la Model sigui aviat, i exclusivament, un record en el panorama barceloní.