La immunoteràpia millora el tractament del càncer de bufeta, el cinquè més comú
El pembrolizumab, més eficaç i amb menys efectes indesitjats que la quimioteràpia
Un tractament d’immunoteràpia té més probabilitats de ser eficaç que un de quimioteràpia, i menys risc d’efectes secundaris, en pacients amb càncer de bufeta avançat, segons un assaig clínic internacional en què han participat 748 pacients de 29 països.
Amb uns 14.000 casos diagnosticats a l’any a Espanya, el càncer de bufeta és el cinquè més habitual després dels de –per aquest ordre– còlon i recte, pròstata, pulmó i mama. És també el cinquè en mortalitat, amb unes 5.000 morts l’any, segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica.
L’assaig clínic, el més ampli que s’ha presentat fins ara sobre immunoteràpia per al càncer de bufeta, suposa “un avenç per a aquells pacients per als quals necessitem més opcions de tractament”, destaca Joaquim Bellmunt, que ha coordinat l’estudi des de l’institut oncològic Dana Farber de Boston (EUA) i que des del novembre és director científic de l’hospital del Mar.
“No tots els pacients responen a la immunoteràpia”, adverteix Bellmunt. Però, “entre els que hi responen, tenim casos en què l’eficàcia es manté un any i mig després d’iniciar el tractament. No sabem quant de temps pot arribar a durar la resposta perquè, un cop acabat l’estudi, alguns d’aquests pacients continuen estables, sense progressió de la malaltia”.
Segons els resultats presentats en línia a la revista The New England Journal of Medicine, el percentatge de pacients que responen al tractament és del 21% entre els que reben immunoteràpia davant l’11% en el grup de quimioteràpia.
Cal tenir en compte, assenyala Bellmunt, que els participants en l’estudi eren pacients en els quals la malaltia estava avançada i continuava progressant malgrat que havien rebut quimioteràpia anteriorment. En un futur està previst investigar si donar la immunoteràpia en fases més inicials millora els resultats.
El resultat més esperançador, segons el coordinador de l’estudi, és que la resposta és duradora en el 68% dels pacients que responen a la immunoteràpia. Entre els que responen a la quimioteràpia, la resposta és duradora –definida com a superior a un any– en un 35%.
Un altre resultat positiu és que els efectes secundaris greus han afectat un 49% dels pacients en el grup de quimioteràpia i s’han reduït a un 15% en el d’immunoteràpia. En aquest 15%, els més comuns han estat tres casos de fatiga extrema (sobre una mostra de 266 persones), tres de diarrea i dos d’anèmia.
Les respostes a llarg termini amb la immunoteràpia en pacients que tenien mal pronòstic s’havien descrit abans en altres càncers. Entre ells, el melanoma, alguns tipus de càncer de pulmó, de ronyó i de cap i coll. El nou estudi confirma aquest fenomen en el càncer de bufeta.
L’estudi és el que en farmacologia es coneix com un fase 3, és a dir, l’última fase d’assajos clínics abans de sol·licitar l’aprovació d’un fàrmac. S’ha dut a terme amb el pembrolizumab, un anticòs de la companyia Merck que previsiblement s’aprovarà en un futur pròxim per al tractament del càncer de bufeta. Altres companyies tenen estudis en curs amb fàrmacs semblants, tot i que encara no n’hi ha cap que hagi acabat els assajos de fase 3 per al càncer de bufeta. En espera dels resultats, encara no hi ha manera de saber quin d’aquests fàrmacs serà més eficaç i segur.
Sigui quin sigui el que ofereixi més bones prestacions, l’assaig clínic del pembrolizumab “canviarà la pràctica clínica” en el càncer de bufeta, sosté Guru Sonpavde, de la Universitat d’Alabama a Birmingham (EUA), en un editorial publicat a The New England Journal of Medicine. “La supervivència més llarga i la taxa més baixa d’efectes secundaris” de la immunoteràpia respecte a la quimioteràpia “ofereix una millora per a aquests pacients, que solen ser grans i tenir altres malalties”.
El tractament, que encara no està aprovat, funciona a llarg termini en alguns pacients que tenien mal pronòstic