Problema de futbol
Piqué reconeix una crisi de joc al Barça i de confiança en els jugadors
Feia temps, des de començaments d’any, que Piqué es guardava l’opinió. Carregar durament contra els arbitratges de San Mamés i El Madrigal li va valer un doble expedient del Comitè d’Àrbitres i el jugador es va quedar sol en les seves crítiques quan el club i l’entrenador van expressar comprensió i respecte envers l’estament arbitral. Piqué va optar pel silenci, però no es va sentir desautoritzat: “No m’he sentit mai sol en aquest club. Sempre m’he sentit molt estimat tant per l’afició com per la directiva, l’entrenador i els companys”. L’anàlisi fina i sincera del central amb vocació de president era altament recomanable en la situació de neguit actual. I es va produir. Piqué no es va limitar a reconèixer que el joc del Barça està en crisi, sinó que va admetre que els problemes venen de lluny, però va elogiar la feina de Luis Enrique per trobar solucions i va reivindicar el suport de l’afició.
“Quan va arribar aquest míster aquest equip no havia guanyat res. Veníem de la merda absoluta i amb ell vam guanyar el triplet. Entenc que el futbol no té memòria, però m’agradaria que miréssim enrere i veiéssim tota la feina que aquest míster ha fet per nosaltres”. Piqué va voler desmentir dràsticament els rumors de fractura al vestidor: “Anem a mort amb l’entrenador”. En aquest sentit, el defensa va donar suport als plantejaments del tècnic i va subratllar que treballa de valent en la solució dels problemes. “Estic totalment a favor que hem d’evolucionar –va afirmar–. El futbol canvia. Si juguem com fa sis anys els equips t’agafen la matrícula, saben com atacar-te”.
Segons Piqué, el Barcelona té un problema d’identitat. Es va manifestar amb tota cruesa a París, però els símptomes s’arrossegaven des de fa temps. No pot establir una data o un esdeveniment en particular que marquessin l’inici del declivi: “No hi ha un partit en concret. Van passant els partits i te n’adones. Al futbol hi ha mil variables. El nostre futbol és molt especial. Quan van bé les coses és espectacular, però quan no van bé, com a París, en defensa som fràgils”.
Entre la multiplicitat de factors que poden haver conduït a la crisi, el defensa subratlla els tàctics i els anímics. La confiança.
“Quan veus que perds algun partit, en vas perdent. El primer que hem de fer és acceptar que no som en la situació que volem i a partir d’aquí millorar. Us dono la meva paraula que hi estem treballant”. Si Luis Enrique després del decebedor partit contra el Leganés es va mostrar “convençut que això millorarà al mil per mil”, Piqué va prosseguir aquest discurs. Durant la temporada havia criticat l’actitud de l’equip. Ara no. Ara el central entén que la clau consisteix a recuperar sensacions: “El més important és que siguem reconeixibles i que el nostre joc torni a a ser reconeixible”.
A Barcelona una victòria, com la de diumenge, pot ser trista. “No som ximples i el partit contra el Leganés és una continuació dels últims. No ens estem trobant còmodes, ens agrada tenir la pilota molt més del que la tenim i evitar tantes transicions
en contra com les que tenim”.
Piqué va fer aquestes manifestacions en la presentació de la pista de pàdel de Visa Sports –empresa del seu avi, Amador Bernabeu– que ha ideat amb el número u d’aquest esport, Fernando Belasteguín. En una demostració, el defensa va perdre (10-8) contra un Carles Puyol que continua en forma. No per aquest derrota, sinó pel tema futbolístic va demanar el suport dels aficionats i va transmetre un missatge d’esperança: “Som vius en les tres competicions. A la Lliga estem amb opcions i hem de ser competitius fins al final. A la Champions diria que vinguin al camp, perquè si es perden la remuntada llavors sí que es quedaran fotuts a casa”. Hi ha moral de remuntada: “Tenim una oportunitat real i intentarem jugar un dels millors partits de la nostra història. El Camp Nou ens ajudarà moltíssim”.
El central assenyala que París va ser el detonant, però les dificultats s’arrosseguen de fa temps