Perplexitat
Amb la desestimació per part de l’Audiència Nacional dels recursos d’apel·lació interposats per les defenses, ahir es va confirmar la notícia que, tret que hi hagi un autèntic miracle processal al temps de descompte, el futbolista Neymar jr., juntament amb els seus pares i la societat familiar, a més dels presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, el Futbol Club Barcelona i el Santos FC, s’asseurà al banc dels acusats. És una acusació que, per més que el procediment vagi avançant, no deixa de produir autèntica perplexitat, especialment pel concret delicte que s’atribueix al jugador: la corrupció en els negocis.
Aquest delicte, introduït a Espanya fa uns quants anys i encara sense gaire tradició als nostres tribunals, està pensat sobretot per castigar aquells directius o treballadors que són subornats per tercers per perjudicar els interessos de la seva pròpia empresa. És el cas, per esmentar-ne un exemple habitual, del directiu que accedeix a canvi d’una compensació econòmica que la seva companyia pagui als proveïdors preus més elevats que els que realment podria aconseguir per l’adquisició de determinats productes o serveis.
Probablement els lectors es pregunten què té a veure aquest delicte amb Neymar. Segons el fiscal i la Sala de l’Audiència Nacional, quan el jugador es va comprometre a fitxar amb el Barça uns anys abans que s’acabés el seu contracte amb el Santos va frustrar amb aquest compromís l’expectativa del fons inversor brasiler DIS, que tenia un percentatge sobre els seus drets federatius, que al final del contracte s’organitzés una autèntica subhasta entre els millors clubs del món licitant per adquirir l’astre brasiler. Així doncs, d’acord amb la tesi de la Fiscalia, el fet que Neymar estigués ja compromès per endavant amb el Barcelona per quan adquirís la seva llibertat contractual va impedir la seva entrada al mercat dels fitxatges i va reduir el percentatge que corresponia a DIS, cosa que li va provocar un perjudici patrimonial. Això, encara que el jugador no s’hagués compromès mai expressament a permetre que s’organitzés aquesta licitació.
El plantejament que hi ha darrere d’aquesta acusació és que, quan un futbolista ha cedit els seus drets, totalment o parcialment a un tercer, està obligat a tolerar que entorn del seu futur professional s’organitzi una autèntica subhasta per aconseguir
Segons el fiscal, que un futbolista pretengui decidir en quin club vol jugar implica la comissió d’un delicte
els seus drets federatius, sense que importi gens ni mica si el jugador vol o no jugar en el club que està disposat a pagar el preu més elevat. Sense anar més lluny, és sabut per tothom que si Neymar va venir a Barcelona no va ser per diners –ja que podia haver anat a altres equips i trencar el seu compromís amb el Barça– sinó perquè era el seu somni des de petit poder jugar al seu actual equip.
Segons el fiscal, que un futbolista pretengui decidir en quin club vol jugar no només pot suposar una vulneració contractual, sinó que implica ni més ni menys que la comissió d’un autèntic delicte castigat amb pena de presó. I això sense que a aquest efecte importi, en absolut, que Neymar no hagi estat mai un directiu o treballador de DIS, cosa que semblaria un requisit bàsic per aplicar-li el delicte de corrupció en els negocis. Un pensava que, afortunadament, l’esclavitud havia estat abolida fa molts anys. Però llegint certs escrits forenses sembla que no hagi estat així.