Luis de Guindos obre la porta a incomplir el dèficit pactat per al 2016

El ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, confia que la xifra definitiva de dèficit públic del 2016 “s’ajusti el màxim possible” a l’objectiu pactat amb la Unió Europea, que és del 4,6% del PIB, segons va reconèixer ahir en arribar a la reunió de l’Eurogrup. “Veurem com tanca en última instància l’any 2016. Com saben vostès, enviarem les dades a finals de març. Hi pot haver alguna variació però espero que s’ajusti el màxim possible al nostre compromís per a l’any 2016”, va dir a la trobada dels ministres d’Economia i Finances de la zona euro.

La desviació pactada amb les institucions comunitàries per a l’any passat és del 4,6%, però la Comissió Europea calcula que el dèficit serà finalment del 4,7%, segons les previsions que va presentar la setmana passada. Brussel·les també estima que el dèficit aquest any serà del 3,5%, quatre dècimes per sobre de l’objectiu per al 2017. “Per a l’any 2017, l’evolució dels ingressos tributaris està sent positiva. Tenim un pressupost prolongat més les mesures d’actualització de l’impost de societats. És molt aviat encara per dir que incomplirem l’objectiu”, va argumentar el ministre Guindos.

“El compromís del Govern espanyol és complir-lo, evidentment, i jo estic convençut que ens encaminarem a una convergència cap al 3,1%”, va afegir. En aquest sentit, va indicar que és “encara molt aviat” perquè l’Executiu comunitari reclami mesures addicionals al Govern per assolir la meta pactada.

D’altra banda, Grècia va acceptar legislar reformes addicionals a partir del 2019, cosa que ha permès desbloquejar la negociació sobre la segona revisió del rescat i possibilita el retorn a Atenes dels quadres tècnics dels creditors la setmana vinent, segons van informar fonts governamentals. Amb això, Atenes cedeix a les exigències del Fons Monetari Internacional, que, a canvi de la seva participació en el rescat, va demanar mesures addicionals per un total de 3.600 milions d’euros, la qual cosa correspon al 2% del PIB. Amb aquestes mesures se suposa que Grècia podria obtenir un superàvit primari del 3,5% del PIB a partir del 2019.

Grècia accepta fer més reformes per permetre el retorn dels creditors a negociar el rescat