Els Estats Units fitxaran 15.000 agents més per fer deportacions massives
Llum verda a una nova normativa que permet als responsables d’immigració expulsar qualsevol individu que els sembli “un risc”
El Govern dels Estats Units va fer ahir un nou pas en el seu propòsit d’ampliar les deportacions d’immigrants. Si la previsió inicial era deportar els estrangers amb antecedents, ara la directiva inclou els acusats però no condemnats i qualsevol individu que pugui semblar sospitós de ser “un risc”. Quinze mil nous agents ajudaran a aplicar la nova normativa.
L’Elizabeth té 24 anys, va néixer al Salvador, i des del 2015 viu amb la seva germana, el seu cunyat i els seus nebots a Maryland. Es guanya la vida netejant apartaments a l’àrea metropolitana de Washington DC. Des que Donald Trump és president la seva vida ha canviat. Té por. L’associació d’immigrants que l’assessora li ha recomanat que eviti al màxim exposar-se a qualsevol control policial, però la seva feina l’obliga a traslladar-se amb cotxe d’un domicili a l’altre. Tem que la detinguin i la sotmetin a un procés de deportació si, per qualsevol circumstància, l’atura un agent. Des d’ahir, les possibilitats que això li passi s’han multiplicat per a ella i per a onze milions d’immigrants indocumentats condemnats a una anguniosa vida clandestina.
El Departament de Seguretat Nacional va tramitar dos memoràndums que desenvolupen l’aplicació de les ordres executives firmades pel president Trump immediatament després de jurar el càrrec. Si la previsió era deportar els immigrants amb antecedents, la directiva ara amplia la persecució als immigrants acusats però no condemnats, als que siguin detinguts per un presumpte delicte susceptible de merèixer càrrecs criminals, i a qualsevol individu que, segons l’opinió d’un agent d’immigració, plantegi “un risc per a la seguretat pública o nacional”.
Ampliant la quantitat d’immigrants que seran perseguits, les noves directives governamentals preveuen la contractació de 10.000 nous agents d’Immigració i Control de Duanes i 5.000 nous agents de la Patrulla Fronterera. A més a més, el departament establirà convenis amb les policies locals perquè s’incorporin a la persecució d’immigrants il·legals.
Les instruccions del Departament de Seguretat Nacional determinen que, d’ara endavant, els immigrants que siguin detinguts per haver entrat il·legalment al país i faci fins a dos anys que són als Estats Units seran deportats immediatament o romandran reclosos fins a la seva deportació. És un canvi substancial respecte a la política duta a terme per l’administració de Barack Obama, que només aplicava la deportació immediata pràcticament als immigrants il·legals descoberts in fraganti dins dels 14 dies posteriors a la seva entrada al país. Als altres, no els mantenia detinguts, sinó que els permetia viure amb la seva família fins al dia del judici.
L’única cosa que l’Administració Trump no s’ha atrevit a modificar del llegat Obama, malgrat les promeses de campanya, és la deportació dels denominats dreamers, nens que van passar il·legalment la frontera, que han crescut i ja han fet la seva vida als Estats Units. A 750.000 d’aquests nens Obama els va procurar permís de treball i en la seva última roda de premsa com a president va advertir que no quedaria impassible “si s’intenta separar aquests nens de les seves famílies”.
Trump va declarar després en una entrevista que “tinc un gran cor i no separaré famílies”, però això depèn. Hi ha milers de procediments de regularització iniciats sota la presidència d’Obama que se sap com van començar però no com acabaran. És el cas de la Yoni, la germana de l’Elizabeth. Casada i amb dos fills nascuts als EUA, li toca ara viatjar al Salvador, estar-se dos mesos al seu país d’origen i esperar que la reclamació del seu marit faci efecte i li permetin tornar. Tal com s’ha posat la xenofòbia governamental –i les arbitrarietats dels funcionaris de duana–, la Yoni dubta entre arriscar-se a sortir del país i potser no poder tornar amb els seus fills o renunciar a la regularització i continuar vivint amb la seva família... a l’ombra.
Portaveus del Departament de Seguretat Nacional (DHS) van intentar rebaixar la controvèrsia
L’EFECTE IMMEDIAT S’escampa el pànic entre els onze milions d’indocumentats condemnats a l’ombra
LA INSTRUCCIÓ
Pràcticament tots els sensepapers poden ser deportats excepte els ‘dreamers’ d’Obama
assegurant que “no hi haurà batudes ni deportacions massives”, entre altres motius perquè “no tenim el personal, el temps ni els recursos necessaris.” “Això no passarà demà”, va declarar el funcionari al diari The Washington Post, però la iniciativa té efectes immediats de llibre. Vinculant immigració i delinqüència es fomenta la xenofòbia, i endurint la persecució es provoca el pànic: “Aquesta Administració està dient que ara tots els immigrants són una prioritat”.
Potser per compensar, Trump va decidir ahir visitar el Museu Nacional Afroamericà d’Història i Cultura, que Obama va inaugurar al final del seu mandat. Alveda King, una neboda de Martin Luther King vinculada al moviment antiavortista, es va prestar a fer els compliments al president, que va fer la visita al matí, a les 8.30 h, potser per evitar una rebuda hostil.
Per una vegada, Trump es va desfer en elogis a la contribució de la comunitat afroamericana a la construcció nacional dels Es- tats Units com la Pàtria de la Llibertat i es va comprometre a fomentar la unitat del país, però el cas és que des que és president els supremacistes blancs i els antisemites estan sortint més que mai dels seus caus. Per alguna raó es mostren més actius. Ahir hi va haver una allau d’amenaces de bomba que van resultar ser falses en onze centres de la comunitat jueva. És la cinquena vegada que passa des de començament d’any, mentre que el 2016 només es va registrar una amenaça d’aquest tipus. Més agressiva va ser la profanació de gairebé 200 tombes, dilluns al cementiri jueu de San Luis (Missouri). El Southern Poverty Law Center ha registrat prop de 2.000 actes d’odi antisemita o perjudici racial en els 34 dies després de les eleccions del novembre.
Abans que el president, la seva filla Ivanka, jueva conversa, casada amb un jueu ortodox, Jared Kushner, va condemnar els atacs. Trump va reaccionar tard i malament al museu afroamericà després d’haver estat interpel·lat fins i tot per la seva lentitud per Hillary Clinton en persona. “L’antisemitisme és horrible i s’ha d’acabar”. Qualsevol diria que semblava una ordre.