Dinar per a dos

ENRIC Millo, delegat del Govern a Catalunya, va declarar diumenge que l’Executiu de Rajoy i el Govern de la Generalitat mantenien contactes secrets, i immediatament el president de la Generalitat va respondre “que no hi havia cap negociació ni privada ni oficial”. Era el més semblant a un desmentiment, però no exactament: Millo no va parlar de negociacions sinó de contactes. Tot molt mesurat. Un espectador poc avesat a llegir entre línies podia entendre que “no passa res, no ve ningú, no hi va ningú”, que és com un crític francès va definir l’estrena de Tot esperant Godot, obra mestra del teatre de l’absurd.

Miquel Iceta va rescatar la qüestió ahir a Madrid, i va mostrar el seu convenciment que Rajoy i Puigdemont s’havien vist en les últimes setmanes. El primer secretari del PSC no va voler aportar més dades, però va manifestar en privat que no volia afegir confusió, sinó informació fiable. El cert és que aquest diari ha pogut saber per diverses fonts contrastades, a part d’Iceta, que el dia 11 de gener van dinar a la Moncloa els dos presidents i que el clima va ser cordial, tot i que els desacords continuen sent profunds. Rajoy va animar el seu comensal a anar a la cimera de presidents autonòmics i Puigdemont li va contestar que la condició era que Catalunya aparegués en el temari, cosa que el president espanyol va considerar que no tocava. Però al marge dels termes de la trobada, que s’asseguessin a parlar durant més de dues hores és una bona notícia, perquè indica que els ponts de diàleg no s’han trencat. S’entén la discreció, que en política és fonamental per als assumptes realment importants, però és molt difícil mantenir indefinidament el secret, quan hi ha un grapat de persones a Madrid i Barcelona que van ser informades de la reunió.

Esperem que la resolució d’aquest conflicte que enfronta els dos governs no sigui com el final de l’obra de Beckett, en què Vladimir es pregunta “som-hi?”, Estragó li respon “som-hi”, però no es mou ningú.