Perversió ideològica
Lluís Foix analitza la crisi dels refugiats: “Les tesis xenòfobes han aconseguit molts adeptes al món democràtic. Però potser el més paradoxal és que han contaminat el debat de la centralitat. El discurs dels liberals del primer ministre holandès, Mark Rutte, ha basculat durant la campanya cap a les posicions populistes del seu adversari Wilders. Acaba de publicar un anunci de dues pàgines a la premsa en què adreçant-se als immigrants els diu: “Actua de manera normal o ves-te’n”.
El mateix dia que els carrers de Barcelona van aplegar 160.000 persones en solidaritat amb els refugiats, el probable vencedor de les eleccions holandeses del 15 de març, el xenòfob i populista Geert Wilders, afirmava que “hi ha molta escòria marroquina a Holanda que fa que els carrers siguin insegurs”. Són dues cares de la realitat europea que cavalca entre el menyspreu i l’odi a l’estranger i un corrent social de simpaties cap als que fugen de les guerres, les persecucions, la misèria i la fam.
La gran manifestació de Barcelona és certament una anomalia en el panorama general europeu que va mostrar la cara més lletja del nacionalisme exclusiu en el referèndum del Brexit. És un gest que ha causat impacte en una Europa en què la crisi dels refugiats i els immigrants serà un dels eixos centrals de les eleccions a Holanda, França i Alemanya.
La distribució dels refugiats que acampen miserablement a Grècia, Itàlia i diversos països d’Europa central és un problema que té solució ràpida. No es poden acceptar 160.000 refugiats que els estats es van comprometre a rebre als seus respectius països? Des del 1995 al 2005 Catalunya va acollir un milió i mig d’immigrants, la proporció més alta de sobrevinguts que es recorda, sense que s’hagin produït aldarulls considerables ni s’hagi trencat la convivència. El mateix es pot dir de l’arribada massiva d’estrangers a les principals ciutats espanyoles. Aquest període coincideix amb el creixement econòmic més gran de l’últim mig segle.
La crisi va frenar l’arribada massiva i va obligar molts immigrants a tornar a les seves terres d’origen. Es dona la circumstància, a més, que un partit xenòfob no ha arrelat electoralment a Espanya. Però el que passa a pràcticament tots els països europeus pot repetir-se perfectament entre nosaltres. És un fet la coincidència de la immigració massiva amb la trajectòria ascendent de la xenofòbia, el racisme i el nacionalisme xovinista que ha estat adoptada pels partits extrems i que ha contribuït a la victòria electoral del president Donald Trump.
L’eix principal de la campanya de Geert Wilders a Holanda se centra en les preocupacions de l’electorat a la por i inseguretat que perceben en la immigració i la cessió excessiva de competències a la Unió Europea. Les pors canvien les percepcions i els imaginaris personals i col·lectius.
El discurs extrem que conquereix espais electorals a Holanda, França i Alemanya és de caire antieuropeu. Les pors, amb fonament o sense, han fet efecte en les societats que opten per aixecar murs en comptes d’obrir portes. A l’Amèrica del Nord, Donald Trump i Justin Trudeau representen les dues visions respecte a l’estranger. De moment el Canadà es beneficiarà del discurs xenòfob del seu veí del sud. Toronto s’atansa cap cop més a Chicago.
La veritat en les campanyes electorals pateix alts nivells de sinistralitat. Però recórrer a la mentida com va utilitzar sense escrúpols el Brexit o als Estats Units amb Trump ha travessat totes les línies vermelles de la decència política. El columnista de The New York Times Roger Cohen comentava que “les grans mentides produeixen grans pors que produeixen al seu torn grans ànsies de grans homes forts”. A la mentida li sobren els mitjans de comunicació que tenen ara una gran oportunitat de servei a societats atribolades. Suprimint la premsa lliure, ha dit el senador republicà McCain, és com comencen els dictadors.
Les tesis xenòfobes han aconseguit molts adeptes al món democràtic. Però potser el més paradoxal és que han contaminat el debat de la centralitat. El discurs dels liberals del primer ministre holandès, Mark Rutte, ha basculat durant la campanya cap a les posicions populistes del seu adversari Wilders. Acaba de publicar un anunci de dues pàgines a la premsa en què adreçant-se als immigrants els deia: “Actua de manera normal o veste’n”. Serà difícil formar govern a Holanda com ho ha estat en moltes ocasions anteriors. Wilders pot guanyar però difícilment serà primer ministre. En tot cas, el seu partit ha condicionat i condicionarà la política holandesa.
Angela Merkel va acollir més d’un milió de refugiats i immigrants en un any. Els seus arguments se centraven que augmentarien l’activitat econòmica i corregirien la corba demogràfica que a Alemanya és una de les més altes d’Europa. Ha hagut de fer marxa enrere davant l’ofensiva del partit xenòfob, Alternativa per a Alemanya, i també pel retrocés en els sondejos. El més probable és que el pròxim govern alemany serà de gran coalició independentment de si el presideix un socialdemòcrata o una demòcrata cristiana.
Són moltes les causes de les convulsions que viu avui el món. La pèrdua del sentit de l’esforç, de la responsabilitat, de la indiferència o el rebuig cap a l’altre... Però una de principal és haver participat en les guerres de l’Afganistan, l’Iraq, Líbia i Síria sense acceptar els fugits de les ciutats destruïdes amb armes subministrades sense escrúpols pels països que ara aixequen murs als fugitius. Ja sé que pot semblar una reivindicació inútil. Però o salvem l’Europa que ha fomentat els drets i la convivència entre tots o apareixeran disfressats els vells fantasmes del passat.
O salvem l’Europa que ha fomentat la convivència entre tots o apareixeran els vells fantasmes del passat