Jordi Clos HOTELER I COL·LECCIONISTA
El Museu Egipci de Barcelona dedica una mostra amb nombroses peces inèdites als animals sagrats de l’antic Egipte
El Museu Egipci de Barcelona, fundat per l’hoteler i col·leccionista Jordi Clos, va presentar ahir la mostra Animals sagrats de l’Antic Egipte, més de 70 peces sobre la poderosa relació de la cultura egípcia amb els animals.
Els antics egipcis van observar minuciosament el comportament dels animals i van utilitzar les peculiaritats de gats, ibis, falcons, cocodrils, babuïns, toros i escarabats per explicar els déus i el món al comú del poble. Això sí, a poc a poc, amb el temps, els animals que explicaven els déus els van acabar encarnant. Aleshores va arribar el culte als animals sagrats, i les mòmies de les bèsties i les bestioles eren utilitzades com a exvots. Es tracta d’un comerç enorme que incloïa falsificacions i que fins i tot va necessitar granges d’ibis per poder-ne momificar. Era un comerç voraç que feia que, per més sagrat que fos l’animal, no sempre calgués esperar que morís perquè arribés a mòmia... Ho suggereix la tomografia feta a una de les mòmies de gat que acull el Museu Egipci de Barcelona i que ara formen part de l’exposició Animals sagrats de l’antic Egipte, la nova mostra temporal del centre del carrer València. Es tracta d’una proposta que espera repetir el gran èxit de la seva predecessora, dedicada al déu Osiris, que s’ha tancat amb més de 60.000 visitants, va explicar ahir l’hoteler Jordi Clos, fundador del museu.
La nova exposició, que es podrà veure fins al 30 de setembre, mostrarà als visitants més de 70 peces –moltes de les quals, fins a un 35%, inèdites– sobre la relació dels egipcis amb els animals, tant en la vida quotidiana com en la sagrada. I ho farà a través d’escultures, joies, sarcòfags i mòmies d’animals. En concret, les mòmies de dos gats, dos ibis, un falcó i un cocodril que el museu conserva i de què, a més a més, ha fet un estudi radiològic que es mostra en un vídeo i que explica tant que un dels gats té un traumatisme cranial i que probablement va ser sacrificat com que a l’interior d’una mòmia d’ibis també hi ha closques de cargol col·locades com a ofrena alimentària.
Però, més enllà del que revelen els rajos X i de la molta simbologia, el que atrapa de la mostra són les peces exhibides. Ja les primeres mostren amb una simplicitat sorprenent, naïf i bonica la relació quotidiana dels egipcis amb els animals: dos carnissers en ple sacrifici d’una bèstia, una escena de cultiu amb arada, un ànec preparat per ser consumit, una escena de caça... I després del món profà, el món sagrat, que comença amb un esfinx que té cos de lleó però no cap de faraó, sinó de marrà, un animal que tornarà a la mostra molt associat a la potència sexual i que, de fet, apareixerà en una peça singular, segons va explicar Clos: un dorsal amb forma d’escarabat que a dins té un cap de marrà i que va pertànyer a Rodolfo Valentino. Un escarabat i un marrà junts que poden simbolitzar el sol naixent –l’escarabat– i el món subterrani.
La barreja de simbologies és habitual, i potser una de les peces on es veu més bé és a l’estatueta de granit de la deessa Tueris, la Gran, que té trets humans –pits i avantbraços– i altres parts d’animals molt poderosos: potes de lleó, cua de cocodril i cap i tors d’hipopòtam femella embarassada: el furor amb què aquest animal pot arribar a defensar les seves cries va fer que els egipcis li encomanessin la cura de les embarassades i els nounats.
La complexitat del panteó egipci, i la seva capacitat de metamorfosar-se, es pot veure en uns sistres –una mena d’instrument de percussió antic semblant a un sonall– en què la vaca Hathor, mare protectora, es representa com una dona amb orelles de vaca, però també com una lleona i, a l’altre, com una gateta: Ra, el pare d’Hathor, la va enviar a la Terra quan va veure que li faltaven al respecte, i, transformada en una lleona, va causar una massacre. La van haver de calmar amb cervesa i música fins que es va convertir... en una gata mansa.
D’històries i mitologia no en falten. Hi ha un enorme cap de babuí,
En la rica simbologia egípcia hi ha ibis, gats i hipopòtams femella embarassades, ferotges defensores de les cries
animal associat a la lluna i els escribes, i una estàtua d’Horus en forma de falcó, amo i senyor del cel. Hi ha un sarcòfag d’ibis preciós i l’imponent bust de la deessa lleona Sekhmet. I fins i tot una estela en què Cleòpatra fa una ofrena a Heka, un déu relacionat amb la màgia i la fertilitat del camp i simbolitzat per... una granota, pels milers d’ous que diposita i pel seu peculiar procés de creixement i transformació des de capgròs, així com perquè són els primers animals a aparèixer després de la retirada de les aigües de les inundacions, un fet que no va passar inadvertit als antics egipcis, molt observadors. Per cert, les mosques simbolitzaven els enemics.