Involució democràtica
El retrocés dels drets porta a un món més caòtic, segons l’organització
Amnistia Internacional considera que els drets humans estan reculant a Europa i els Estats Units a través de líders populistes que exploten la por per impulsar programes deshumanitzadors.
Amnistia Internacional (AI) considera que els drets humans estan retrocedint a Europa i els Estats Units sota el guiatge d’uns líders populistes que impulsen agendes deshumanitzadores, és a dir, que exploten la identitat i la por per imposar una retòrica del “nosaltres contra ells”, fet que porta a un món més caòtic i perillós. Salil Shetty, secretari general d’AI, considera que “són massa els líders que, en comptes de lluitar pels drets de les persones, adopten per conveniència política una agenda que és deshumanitzadora”. “Molts d’ells –afegeix– violen els drets de grups que s’utilitzen com a bocs expiatoris per assolir objectius polítics o desviar l’atenció del seu propi fracàs a l’hora de garantir drets econòmics i socials”.
Shetty opina que “aquestes formes especialment tòxiques de deshumanització s’han convertit en la força dominant en la política convencional global”. Opina que “els líders legitimen sense vergonya polítiques d’odi basades en la identitat” que “demonitzen l’altre” fins a una escala “no vista des dels anys trenta del segle XX”.
En el seu informe anual, AI explica que l’auge del populisme el 2016 “posa de manifest el potencial de la retòrica de l’odi per desencadenar el costat més fosc de la naturalesa humana”. “L’alarmisme divisori s’ha convertit en una força perillosa en els afers internacionals –diu Shetty–. Ja es tracti de Trump, Orbán, Erdogan o Duterte, cada vegada són més els polítics que es presenten com a antisistema i que tenen una agenda tòxica que persegueix i deshumanitza grups sencers de persones”. La conseqüència d’aquesta retòrica és que cada vegada hi ha més ciutadans a Europa i els EUA “que creuen que algunes persones són menys humanes que d’altres”. Aquesta percepció, argumenta AI, afavoreix que els governs, per exemple, facin els ulls grossos davant els crims de guerra que es cometen a Síria, el Iemen i altres països.
AI ha comptat 36 estats que el 2016 “van violar el dret internacional tornant il·lícitament a persones refugiades a països on els seus drets humans corrien perill”. Molts països de la UE –entre els quals hi ha Espanya–, Turquia, els EUA, Austràlia i Mèxic són en aquesta llista. En altres parts del món, com la Xina, Egipte, Etiòpia, l’Índia, l’Iran, Tailàndia i, de nou ,Turquia s’han dut a terme “campanyes massives de repressió”. Rússia, l’Iran, l’Índia, l’Aràbia Saudita, el Sudan del Sud i Veneçuela estan entre els països que més castiguen els defensors dels drets humans. AI critica la prolongació de l’estat d’excepció a França i la vigilància massiva al Regne Unit. Considera que els drets civils dels ciutadans d’aquests països es deterioren per aquestes mesures intrusives.
Aquestes polítiques “del més fort” han disparat els atacs contra les dones i la comunitat LGBTI. Shetty creu que aquests col·lectius i, en general, els grups més vulnerables estaran encara més exposats aquest any. “El 2017 –diu– arrenca amb molts dels estats més poderosos del món ocupats en reduïts interessos nacionals a costa de la cooperació internacional”. El multilateralisme retrocedeix i s’imposa “un ordre mundial més agressiu i bel·licós”. En definitiva, “correm el risc d’obrir la porta a abusos que recorden les èpoques més funestes de la història de la humanitat”.
Sobre Espanya, l’informe d’AI reitera les denúncies d’altres anys: expulsions massives a Ceuta i Melilla, especialment de subsaharians sense tenir en compte que poden ser sol·licitants d’asil. L’última d’aquestes expulsions va ser al gener. Per vuitena vegada des del 2010, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat que els casos de tortures i maltractaments a Espanya no s’investiguen d’una manera adequada.
Shetty: “Els líders legitimen sense vergonya polítiques d’odi basades en la identitat”