Conciliació impossible
La Pimec diu que els comerciants no poden comprometre’s a tancar a les 19.30 h
La reforma horària comença a topar amb les múltiples dificultats que suposa el pas de la teoria a la pràctica.
La reforma horària, que impulsa una europeïtzació dels horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida, comença a topar amb les moltes dificultats que suposa el pas de la teoria a la pràctica. Si fa dos mesos el sector del lleure nocturn i la cultura posaven inconvenients a la llei que es tramita al Parlament, els últims dies la Pimec, i sobretot el sector del comerç, han fet arribar el seu rebuig d’alguns aspectes de la proposta. La patronal catalana de la petita i mitjana empresa i dels autònoms ha presentat un paquet d’esmenes al projecte legislatiu. En l’àmbit del comerç indiquen que no poden garantir que els comerços tanquin les 19.30 h, com preveu la proposició de llei.
Des de la Pimec es dona suport des d’una perspectiva general a les actuacions que s’estan fent per aconseguir una conciliació entre la vida laboral, familiar i personal, però es recorda que les mesures que es prenguin no han de representar cap cost afegit per a les empreses. Són diversos els punts sobre els quals es debat que s’encavalquen, des dels horaris comercials fins a la dificultat de les petites empreses per dur a terme algunes de les propostes, com ara la facilitació de les jornades contínues o l’establiment de torns de treball. Aquestes mesures, assenyala Itziar Ruedas, advocada del departament jurídic de la Pimec, poden suposar sobrecostos en un context general de dificultats econòmiques.
Respecte al comerç, el sector considera que no ha de ser motor de la reforma horària sinó afegir-s’hi quan hi hagi hagut un canvi d’hàbits horaris de la ciutadania. Actualment les franges en què es concentren el 50% de les vendes són les compreses entre les 12 h i les 13 h, i entre les 19 h i les 20 h. El sector no està disposat a posar en risc les vendes, per la qual cosa demana que la reforma horària sigui progressiva. És a dir, que no hi hagi un moment zero en què tots els sectors posin en marxa alhora la reforma, com sí que pretén la llei. Un gran nombre de pimes i autònoms, s’indica, es basen en la necessitat de donar un servei personalitzat durant tota la jornada als clients, per la qual cosa no modificaran els horaris fins que ho facin els clients.
La proposició legislativa del Parlament no parla d’“obligacions” horàries, sinó de recomanacions –hi ha matèries sobre les quals no pot legislar per una qüestió competencial, com el co-
merç–, però establir un marc legal podria donar peu a conflictes, segons els sectors consultats. En aquest sentit, la Pimec indica que els canvis horaris poden incentivar unes peticions socials o laborals impossibles de complir per a algunes petites empreses, com per exemple la reivindicació de torns horaris o el canvi de consideració de les hores nocturnes.
La patronal també està en contra que en la contractació pública es prioritzin les empreses que sí que subscriguin la reforma horària, perquè entenen que les petites sempre estaran en desavantatge davant les grans corporacions.
Tal com s’està desenvolupant el debat, els promotors de la reforma horària admeten que han d’apostar per un pacte estatal per la reforma horària, i de moment deixar congelada la llei, dues iniciatives que s’havien de desenvolupar en paral·lel. Fabian Mohedano, un dels promotors, indica que s’està modificant l’estratègia amb uns objectius més modestos per aconseguir un consens general. I a partir d’aquí continuar amb campanyes de conscienciació.
Els promotors de l’europeïtzació horària buscaran un pacte estatal abans que avançar en la legislació