Renzi empeny el Partit Demòcrata a la pitjor crisi des de la fundació
Una minoria d’esquerra es planteja formar un grup parlamentari propi
Matteo Renzi ha reaccionat amb desdeny, si no amb menyspreu, davant la minoria contestatària, d’esquerres, al Partit Demòcrata (PD). L’ex-primer ministre i encara secretari del PD ha empès aquesta força de centreesquerra a la pitjor crisi des de la seva fundació, el 2007. Tret que els esdeveniments facin un gir inesperat d’última hora, els rebels sortiran formalment del partit, ben aviat, i formaran un grup propi a la Cambra de Diputats i el Senat.
Després de l’agitada assemblea celebrada diumenge, la reunió d’ahir va ser un mer formalisme. Es van iniciar els passos reglamentaris per a un congrés anticipat. Renzi controla l’aparell i se’n serveix per aconseguir els seus objectius. Fa la sensació que considerava els contestataris un destorb i que s’alegra que marxin. De fet, l’excap de govern ni tan sols va acudir a la trobada. Va anunciar que havia partit cap a Califòrnia per explorar i aprendre les estratègies que allà se segueixen per dinamitzar l’economia.
De fet, la deserció que es produirà, encara que sigui numèricament discreta, resulta molt dolorosa. El cap de files dels dissidents és Pierluigi Bersani, que va ser ministre amb Romano Prodi i va encapçalar la candidatura del PD en les últimes eleccions, el febrer del 2013. Bersani encarna la tradició postcomunista, una de les ànimes del partit, al costat de l’esquerra democristiana. Una altra figura que ha trencat amb Renzi és el president de la Toscana, Enrico Rossi. Al mateix front hi havia fins fa uns dies el president de la Pulla, l’exmagistrat Michele Emiliano, però finalment va decidir quedarse al PD i presentar batalla interna. Emiliano serà candidat a la secretaria, desafiant Renzi, encara que les seves possibilitats d’èxit, ara com ara, són molt reduïdes.
Pesos pesants històrics del PD com un dels seus fundadors, Romano Prodi, han intentat una mediació per evitar el que el veterà ex-primer ministre va anomenar “suïcidi” per part dels seus correligionaris. Des de París, on dirigeix una escola superior de ciències polítiques, l’ex-primer ministre Enrico Letta també va lamentar els fets i va atribuir la responsabilitat a Renzi.
Al món de l’esquerra italiana es respira desolació. La ruptura del PD dona ales a la dreta populista i al Moviment 5 Estrelles, de Beppe Grillo. En un comentari en portada, La Repubblica va escriure que “els dimonis del segle XX han tornat a visitar l’esquerra italiana amb l’eterna temptació del feble: l’escissió”.
És una incògnita el que passarà amb el Govern de Paolo Gentiloni. Es dona la paradoxa que els contestataris al PD són partidaris que s’esgoti la legislatura, mentre que Renzi està impacient perquè hi hagi eleccions i ell pugui recuperar el poder.
Al carrer, a Roma, hi va haver ahir violents xocs entre la policia i taxistes que protestaven contra la liberalització al sector. Va ser un símptoma més de l’ambient de malestar i de la dificultat d’alguns col·lectius a adaptar-se a les regles de joc de la globalització.
La ruptura del PD és dolorosa perquè dona ales a la dreta populista i al moviment de Grillo