Impost sobre plusvàlues

Els tribunals han declarat no aplicable l’impost municipal sobre les plusvàlues en cas de no haver-hi un guany real. Aquesta resolució fa replantejar de nou el cas de l’impost sobre el patrimoni: aquest impost grava de fet uns béns que, efectivament, han generat uns guanys que ja cotitzen en l’impost sobre la renda. Però un cop satisfet aquest impost, per què se li demana un segon impost? Tot allò que forma el patrimoni d’un contribuent ha passat en algun moment pel sedàs impositor (sigui per herència, per compra o per guany).

Si hi ha hagut increment de patrimoni, aquest increment també ha cotitzat via renda. Independentment del fet de patir una segona tributació (i crec que això va contra l’esperit de la llei), el patrimoni queda al final de l’exercici fiscal com una matèria inerta, que ja ha fet el seu paper. La vaca, un cop munyida, jeu al prat. Ja no dona llet.

Suposo que la sentència esmentada inspirarà algun prestigiós bufet d’advocats.

ROMÀ BERTRAN MARTÍ Subscriptor Barcelona