De coloms sense libido a píndoles per a cotorres
Barcelona desterra la captura i el sacrifici dels coloms per reduir la població d’aquests ocells i aposta per un mètode pioner de contracepció
Barcelona, que feia molts anys que es plantejava la manera de controlar la superpoblació de coloms sense recórrer a mètodes brutals i cruels, com la captura amb xarxes i el posterior sacrifici, va fer ahir un pas endavant en la direcció que va prendre quan es va declarar amiga dels animals. La capital catalana ha posat en marxa un sistema pioner per al control de les niuades, amb l’estratègica distribució per tota la ciutat de dispensadors automàtics de blat de moro amb una substància que inhibeix el desig reproductor dels ocells.
De moment s’han instal·lat 18 d’aquestes menjadores per a coloms, però la setmana que ve ja n’hi haurà 40. Ciutat Vella serà el districte que en tindrà més, un total de cinc: una al Gòtic, dues al Raval i dues més a la Barceloneta. Les Corts, a l’altre extrem, serà l’únic districte amb només un dispensador. Altres localitats catalanes, com Calella, han posat en marxa iniciatives semblants, però amb campanyes de més curta durada. Tot i que també s’ha comprovat l’èxit de la mesura en capitals europees, com Gènova, fins ara una urbs de les dimensions de Barcelona no l’havia aplicada.
Dos dels màxims responsables municipals del benestar animal, el comissionat d’Ecologia i la cap del departament de Gestió i Protecció dels Animals, Frederic Ximeno i Anna Ortonoves, van presenciar ahir la posada de llarg d’un d’aquests enginys, als jardins de la plaça Can Fabra, de Sant Andreu. L’alcaldia vol estendre “mètodes ètics de control de població” a altres espècies, com les cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus). Aquests simpàtics ocells no només han proliferat extraordinàriament en un hàbitat que no els és propi, com una ciutat mediterrània, sinó que aquí s’han convertit en el més semblant a les cotorres ninja. No han canviat tant com les tortugues de la pel·lícula, però han crescut i són més grans que les seves germanes de Sud-amèrica. Els ornitòlegs ho atribueixen al fet que han variat i ampliat la dieta.
El blat de moro que distribuiran les 40 menjadores està impregnat de nicarbazina, una substància que actua com a anticonceptiva per a ocells. Està pensada perquè els coloms la ingereixin, però ningú no podrà impedir que se la mengin altres ocells, com potser les mateixes cotorres, les merles i les garses. O fins i tot rosegadors o, encara pitjor, algun gos golafre. Claude Duneton explica a La perra de mi vida (edicions Malpaso) la història de la seva mascota, la Rita, que era “capaç de menjar de tot”.
L’Ajuntament insisteix que el blat de moro amb nicarbazina no té perill, excepte per a una parella jove que vulgui independitzar-se i tenir pollets, però el comissionat d’Ecologia reconeix que aquest és un dels aspectes que mantindrà expectant l’Ajuntament i pendent de totes les investigacions sanitàries que es posin en marxa a partir d’ara. El principal objectiu del pla no és exclusivament reduir la xifra de coloms urbans, sinó també fomentar la biodiversitat a la ciutat, reduir l’impacte d’ocells forans i recuperar espècies assetjades, com els pardals: cada vegada se’n veuen menys perquè han de fer front a més
L’alcaldia distribueix per Barcelona 40 menjadores de blat de moro amb una substància que inhibeix el desig reproductor de les aus
competidors i l’entorn en què han prosperat des de fa segles s’ha tornat hostil, amb tècniques d’edificació que els posen les coses més difícils per nidificar. Encara queden barris, tot i això, on subsisteixen els últims horts, l’asfalt no ho envaeix tot i és possible veure bandades de caderneres silvestres, amb paradisos perduts com ara la Clota (HortaGuinardó) i Vallbona (Nou Barris).