La capsa de sorpreses
Els protagonistes Alfred Enoch i Jack Falahee parlen de les interioritats de ‘Cómo defender a un asesino’
Addictiva i amb girs de guió constants, el drama legal Cómo defender a un asesino s’ha convertit en una de les sèries de més èxit de la cadena nord-americana ABC. Amb l’actriu Viola Davis i la creadora Shonda Rhimes com a principals valedores, la ficció estrena aquesta nit a Espanya la tercera temporada (AXN, 23.05 h). L’estiu passat dos dels protagonistes, Alfred Enoch i Jack Falahee, que interpreten Wes Gibbins i Connor Walsh, van estar a Espanya, i, tot i que encara no havien rebut els guions de la nova temporada, es van mostrar absolutament convençuts que els nous episodis continuaran estant plens de sorpreses, atesa la quantitat de conflictes que hi va haver a la segona entrega. Enoch resumia perfectament què és aquesta sèrie: “Una capsa de sorpreses”.
Cap dels dos no va profetitzar què passarà a la tercera temporada: “Hem renunciat a imaginar-nos qualsevol cosa perquè els guionistes creen tants girs que les nostres teories sempre queden curtes”, va explicar Falahee. El ritme vertiginós i la velocitat a què es cremen les trames són dos elements clau de la sèrie, a parer dels dos actors. Enoch va afegir que és difícil endevinar què passarà: “No només per la història, sinó perquè els flashbacks ho compliquen molt”.
Els actors van assegurar que dos dies abans de rodar reben el guió de l’episodi, de manera que no porten gaire avantatge als espectadors. “Anem de darrere a endavant en el temps, i viceversa, sense saber què ha passat, i aquest és un dels reptes més grans per a nosaltres d’aquesta sèrie”, va afirmar Enoch. En aquestes condicions, construir un personatge té “molta dificultat, però quan t’hi habitues és un procés interessant, perquè no s’assembla a cap altre tipus d’actuació que jo hagi fet”. L’actor britànic, conegut per haver interpretat Dean Thomas a les pel·lícules de Harry Potter, va recordar la incertesa amb què treballaven la primeratemporada:“Rodàvemescenes inconnexes d’un esdeveniment gegantí que canviaria la vida dels nostres personatges, però no sabíem què havia passat”. Per Falahee, aquesta característica és un dels aspectes més interessants de la sèrie: “Dona molta flexibilitat als guionistes, malgrat que nosaltres, els actors, hem de ser valents amb les nostres actuacions i esperar que tot encaixi al final”.
Davant la inevitable pregunta de com és treballar amb Viola Davis, els dos actors es van mirar amb complicitat i Enoch va dir a Falahee que li
“Els guionistes creen tants girs que les nostres teories sempre queden curtes”, afirmen els dos actors
tocava respondre a ell: “És genial i ens sentim molt afortunats de poder treballar amb ella cada dia. Tots aprenem de tots, però cal reconèixer que Davis fa una feina fantàstica a l’hora d’afrontar el seu personatge, i la seva relació amb nosaltres és d’igual a igual, cosa que és molt important per als joves. El repartiment és com una família, i ella n’és part fonamental”. Respecte al personatge d’Annalise Keating, Falahee va dir que havia tingut “un parell de professors d’interpretació que van ser bastant difícils” i que li recorden Keating. També veu paral·lelismes entre els estudiants d’interpretació i els d’advocat que ells interpreten: “Els actors som molt competitius a classe, igual que els nostres personatges a la sèrie”.
Sobre el personatge de Viola Davis, Enoch va assegurar que és noble que vulgui defensar els seus clients i intentar que tinguin un judici just: “Però la manera com vol aconseguir el seu objectiu és més difícil de justificar, i crec que aquesta és una de les qüestions més interessants de la sèrie”. Per Enoch, algunes actuacions de Keating plantegen la pregunta de “quant és justificable que es pugui fer per obtenir el bé” i si potser alguna vegada s’arriba massa lluny: “Crec que Keating és un personatge interessant perquè és complex. No es pot afirmar que sigui bo o dolent”.
La sèrie té algunes escenes sexuals pujades de to, però els dos actors no creuen que ho siguin més que respecte a altres sèries. “El més interessant per mi –va afirmar Enoch– és que les escenes de sexe tenen repercussió en la història, en les relacions entre els personatges, i permeten complicar la situació i fer-la més dramàtica. El sexe contribueix a la sèrie, no és només voyeurisme”.