El carisma exterior de Rússia
Apesar del seu bon humor i de les virtuts diplomàtiques que ara li reconeixen fins i tot els seus adversaris, a Vitali Txurkin se’l recordarà durant un temps com aquell dur representant rus que se les tenia aferrissadament amb els seus col·legues occidentals al Consell de Seguretat de l’ONU.
És una sensació marcada pels esdeveniments d’aquesta època. A Txurkin li ha tocat defensar la posició de Rússia a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, en temes tan polèmics com la guerra de Síria, el conflicte de l’est d’Ucraïna o l’annexió de Crimea, afers en els quals Moscou ha tingut al davant gairebé tot l’arc occidental.
Anteriorment, no van pas ser menys delicades les primaveres àrabs, el programa nuclear de l’Iran o la curta guerra d’agost del 2008 que Rússia i Geòrgia van lliurar a la província rebel d’Ossètia del Sud.
Aquestes i altres qüestions transcendentals per a Rússia van passar per les seves mans des que Vitali Txurkin es va convertir en representant permanent de Rússia davant l’ONU el 2006. Dilluns passat, un dia abans de fer 65 anys, li va fallar el cor i Rússia va perdre un dels puntals del seu cos diplomàtic.
En un telegrama de condol a la seva família, el president de Rússia, Vladímir Putin, va destacar que “en condicions sovint extremadament estressants va defensar fermament i conseqüentment la posició de Rússia en els principals afers internacionals, que requerien un gran esforç i dedicació. Independentment de la dificultat que agafessin, va resoldre brillantment les tasques que tenia al davant sense conèixer el fracàs”.
Però Vitali Ivànovitx Txurkin era molt més que el trempat i hàbil diplomàtic que utilitzant la paraula feia la cort a Samantha Power, la representant dels Estats Units davant l’ONU fins al mes de gener passat.
Nascut a Moscou el 1952 i fill d’un enginyer aeronàutic, de la seva infantesa es recorden dos fets importants: que va estudiar anglès amb profunditat i que va ser un nen actor. Va actuar en dues pel·lícules biogràfiques sobre Lenin, El quadern blau (Lev Kulidjanov, 1963) i El cor d’una mare (Mark Donskoi, 1965); i també a Nol tri (Ígor Ieltsov, 1964).
Però després es va dedicar a fer carrera diplomàtica. El 1969 va ingressar al MGIMO de Moscou, la universitat de Relacions Internacionals del Ministeri d’Exteriors de Rússia, i es va llicenciar el 1974. Va treballar primer al servei de traduccions del ministeri i el 1979 el van enviar per primer cop als EUA, on es va estar set anys. Després, durant la perestroika, i quan Eduard Xevardnadze dirigia la política exterior de l’URSS, Vitali Txurkin es va convertir en l’interlocutor del ministeri amb la premsa. El carismàtic diplomàtic en qui després es convertiria va anar creixent en afers de gran rellevància, perquè li va tocar tractar temes com la unificació alemanya o l’ocupació de Kuwait per Saddam Hussein, en què Moscou intentava tenir un paper d’intermediació entre l’Iraq i Occident.
Després del final de l’URSS, a la primeria dels noranta va arribar la crisi a l’antiga Iugoslàvia. Com a viceministre d’Exteriors, era l’encarregat d’explicar a la premsa occidental la versió que Moscou tenia del món. Per primer cop el ministeri va començar a fer rodes de premsa per als diaris estrangers.
El 1994 va ser nomenat ambaixador de Rússia a Bèlgica, i després de quatre anys va ser enviat al Canadà. El següent càrrec de rellevància va ser ja a l’ONU, el 2006, un lloc que se li posava “com un guant”, s’ha escrit aquests dies a la premsa moscovita.
Durant l’administració de Barack Obama als EUA, Txurkin va protagonitzar emocionals discussions amb la seva col·lega Samantha Power, que quan es va assabentar del traspàs va dir per Twitter que estava commoguda per la mort del seu col·lega, a qui va reconèixer com “un mestre de la diplomàcia, que va fer tot el que va poder per reduir la tensió entre Rússia i els Estats Units”.
Susan Rice, que va ocupar el càrrec de Power entre 2009 i 2013, ha dit que “en Vitali va ser un digne oponent, però sempre un amic”. L’antic ambaixador dels EUA a Rússia, el molt crític amb el Kremlin Michael McFaul, ha dit al diari Kommersant: “Vitali Txurkin ha portat amb brillantor la política exterior russa. Gaudia d’un gran respecte de tota la societat americana”.