La Vanguardia (Català)

El carisma exterior de Rússia

- VITALI TXURKIN (1952-2017) Diplomàtic rus GONZALO ARAGONÉS

Apesar del seu bon humor i de les virtuts diplomàtiq­ues que ara li reconeixen fins i tot els seus adversaris, a Vitali Txurkin se’l recordarà durant un temps com aquell dur representa­nt rus que se les tenia aferrissad­ament amb els seus col·legues occidental­s al Consell de Seguretat de l’ONU.

És una sensació marcada pels esdevenime­nts d’aquesta època. A Txurkin li ha tocat defensar la posició de Rússia a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, en temes tan polèmics com la guerra de Síria, el conflicte de l’est d’Ucraïna o l’annexió de Crimea, afers en els quals Moscou ha tingut al davant gairebé tot l’arc occidental.

Anteriorme­nt, no van pas ser menys delicades les primaveres àrabs, el programa nuclear de l’Iran o la curta guerra d’agost del 2008 que Rússia i Geòrgia van lliurar a la província rebel d’Ossètia del Sud.

Aquestes i altres qüestions transcende­ntals per a Rússia van passar per les seves mans des que Vitali Txurkin es va convertir en representa­nt permanent de Rússia davant l’ONU el 2006. Dilluns passat, un dia abans de fer 65 anys, li va fallar el cor i Rússia va perdre un dels puntals del seu cos diplomàtic.

En un telegrama de condol a la seva família, el president de Rússia, Vladímir Putin, va destacar que “en condicions sovint extremadam­ent estressant­s va defensar fermament i conseqüent­ment la posició de Rússia en els principals afers internacio­nals, que requerien un gran esforç i dedicació. Independen­tment de la dificultat que agafessin, va resoldre brillantme­nt les tasques que tenia al davant sense conèixer el fracàs”.

Però Vitali Ivànovitx Txurkin era molt més que el trempat i hàbil diplomàtic que utilitzant la paraula feia la cort a Samantha Power, la representa­nt dels Estats Units davant l’ONU fins al mes de gener passat.

Nascut a Moscou el 1952 i fill d’un enginyer aeronàutic, de la seva infantesa es recorden dos fets importants: que va estudiar anglès amb profundita­t i que va ser un nen actor. Va actuar en dues pel·lícules biogràfiqu­es sobre Lenin, El quadern blau (Lev Kulidjanov, 1963) i El cor d’una mare (Mark Donskoi, 1965); i també a Nol tri (Ígor Ieltsov, 1964).

Però després es va dedicar a fer carrera diplomàtic­a. El 1969 va ingressar al MGIMO de Moscou, la universita­t de Relacions Internacio­nals del Ministeri d’Exteriors de Rússia, i es va llicenciar el 1974. Va treballar primer al servei de traduccion­s del ministeri i el 1979 el van enviar per primer cop als EUA, on es va estar set anys. Després, durant la perestroik­a, i quan Eduard Xevardnadz­e dirigia la política exterior de l’URSS, Vitali Txurkin es va convertir en l’interlocut­or del ministeri amb la premsa. El carismàtic diplomàtic en qui després es convertiri­a va anar creixent en afers de gran rellevànci­a, perquè li va tocar tractar temes com la unificació alemanya o l’ocupació de Kuwait per Saddam Hussein, en què Moscou intentava tenir un paper d’intermedia­ció entre l’Iraq i Occident.

Després del final de l’URSS, a la primeria dels noranta va arribar la crisi a l’antiga Iugoslàvia. Com a viceminist­re d’Exteriors, era l’encarregat d’explicar a la premsa occidental la versió que Moscou tenia del món. Per primer cop el ministeri va començar a fer rodes de premsa per als diaris estrangers.

El 1994 va ser nomenat ambaixador de Rússia a Bèlgica, i després de quatre anys va ser enviat al Canadà. El següent càrrec de rellevànci­a va ser ja a l’ONU, el 2006, un lloc que se li posava “com un guant”, s’ha escrit aquests dies a la premsa moscovita.

Durant l’administra­ció de Barack Obama als EUA, Txurkin va protagonit­zar emocionals discussion­s amb la seva col·lega Samantha Power, que quan es va assabentar del traspàs va dir per Twitter que estava commoguda per la mort del seu col·lega, a qui va reconèixer com “un mestre de la diplomàcia, que va fer tot el que va poder per reduir la tensió entre Rússia i els Estats Units”.

Susan Rice, que va ocupar el càrrec de Power entre 2009 i 2013, ha dit que “en Vitali va ser un digne oponent, però sempre un amic”. L’antic ambaixador dels EUA a Rússia, el molt crític amb el Kremlin Michael McFaul, ha dit al diari Kommersant: “Vitali Txurkin ha portat amb brillantor la política exterior russa. Gaudia d’un gran respecte de tota la societat americana”.

 ?? JASON SZENES / EFE ??
JASON SZENES / EFE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain