Els Gasol van al davant
Els dos germans Gasol destaquen un any més entre l’àmplia representació espanyola a l’NBA en un bon moment per fer balanç, superada llargament la meitat de la temporada, aprofitant l’aturada en la competició imposada per l’All Star. Després d’ells, consolidats des de fa molt de temps com a grans figures, convé ressaltar l’esperançadora trajectòria dels tres espanyols que han debutat aquesta temporada a l’Olimp del bàsquet: Abrines i l’altra parella fraterna, els Hernangómez.
Marc Gasol ha jugat el seu tercer All Star. Una presència indiscutible. Amb 32 anys acabats de fer i oblidada la greu lesió al peu, viu un moment dolç i per molts és el pivot més complet. La raó principal que els Grizzlies presentin un balanç positiu (34-24) malgrat les lesions de Conley i Parsons. Un jugador tot terreny, formidable en el bloqueig i continuació, que quan més ho necessitava el seu equip ha sabut afegir al seu arsenal ofensiu una altra arma formidable: el triple. Si en les seves set primeres temporades n’havia llançat 68 en total (amb 12 encerts, un 18%), en aquesta ja n’ha fet 200, amb un gens menyspreable 38,5% d’efectivitat. Aquestes sortides de la zona el fan molt més difícil de defensar per als seus rivals directes i l’escàs detriment de la seva capacitat rebotejadora (6,2) el compensa àmpliament marcant els seus límits personals tant en punts (20,6) com en assistències (4,3).
Qui no necessita ser tan protagonista és Pau Gasol, parat des del 17 de gener per una fractura a la mà esquerra, perquè San Antonio, segon equip de l’NBA amb un balanç de 43-13 i màxim candidat a discutir l’hegemonia del binomi Golden StateCleveland, té una plantilla molt més completa. Una plantilla (i un entrenador, Gregg Popovich, el número 1) que als 36 anys li van com l’anell al dit per jugar, tirar i puntuar (11,7) molt menys que no ho solia fer, i tot i així continuar sent clau per la seva visió del joc i la seva bona mà, a més del líder de l’equip en rebots (7,9) i taps (1,15). Anem als tres bases. Ricky Rubio, en la seva línia: titular fix a Minnesota, però entre rumors continus de traspàs, malgrat ser el cinquè de la lliga en assistències (8,4) i el vuitè en recuperacions (1,78). Els 8,9 p són el mínim de
Convé ressaltar la trajectòria dels tres espanyols que han debutat aquest curs a l’NBA
la seva carrera en un equip sense opcions. Com Philadelphia, el de Sergio Rodríguez, que en el seu retorn a l’NBA està en 8,1 p i 5,1 a i ha perdut la titularitat en mans de McConnell. Ja li va molt pitjor a hores d’ara a José Manuel Calderón als Lakers: fins avui només ha jugat deu dels últims 36 partits i la seva aportació ha caigut en picat, fins a mínims històrics (3,3 p, 2,1 a).
Tampoc no està sent una bona campanya per a Ibaka i Mirotic, els nacionalitzats que es disputen una plaça a la selecció. El congolès va ser traspassat la setmana passada a Toronto, sense acabar la seva primera campanya a Orlando amb 15,1 p, 6,8 r i 1,6 t, dada, aquesta última, molt lluny dels 3,7 i 3 que el van convertir en líder de la Lliga el 2012 i el 2013 i reflex de l’erroni distanciament del cèrcol en el seu joc. El montenegrí cotitza a la baixa a Chicago. Criticat per algun company, només ha estat dues vegades titular i la seva anotació ha baixat a 9 p, el seu mínim.
Són millors les notícies dels tres debutants, que es van obrint un espai. Oklahoma utilitza Abrines com a especialista del triple: n’ha llançat 144, per només 57 tirs de dos, amb alguns dies notables (5/11, 4/7, 4/5...) i un 37,5% d’efectivitat global. Té una mitjana de 5,4 p en 14 minuts. Willy Hernangómez està clarament a l’alça a New York. Ja és el pivot que més punts fa (6,6 p, més 5,9 r) i darrerament les seves estadístiques s’han disparat: 11 p i 9,4 r en 25 minuts, en els set partits d’aquest mes. Semblant als resultats del seu germà Juancho, que amb 21 anys ha viscut de tot a Denver, des del segon equip fins a la titularitat: 7,6 p i 4,9 r el febrer, amb un 42% global en triples.