La UE endureix la llei per frenar els trucs fiscals de les multinacionals
Els ministres d’Economia europeus pacten nous criteris sobre paradisos fiscals
Els ministres de Finances de la Unió Europea van fer ahir un pas més per intentar que les grans multinacionals paguin la part justa d’impostos que els correspon. Una nova directiva impedirà que les empreses es valguin de les diferències legislatives per reduir l’abonament d’impostos mitjançant estructures en tercers països, fora de la UE.
Pensats originalment per evitar que les multinacionals paguessin impostos dues vegades, els acords sobre doble imposició s’han convertit en un colador perquè algunes no abonin res o gairebé res enlloc. S’aprofiten del que en l’argot financer es coneix com desajustos híbrids, situacions que es produeixen quan es combinen sistemes tributaris diferents. L’anomenen elusió fiscal, que no evasió, perquè les empreses no fan res més que explotar a favor seu els buits legals. “Es donaven situacions de doble deducció, de doble no-imposició o de deducció sense imposició”, va resumir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, que va qualificar l’acord d’“avenç fonamental”.
La nova directiva, semblant a l’acordada el juliol per aplicar-se entre països de la UE, inclou reformes per tapar els buits legislatius que permeten a les multinacionals moure els seus beneficis i deutes entre diferents països amb l’objectiu de reduir la base fiscal imposable. Els canvis s’aplicaran des de gener del 2020 encara que els operadors financers, per exigència de Londres, tindran dos anys més per adaptar-se.
Diversos estats membres van expressar el seu temor a què la UE s’estigui posant en una posició de desavantatge comparatiu respecte a altres mercats, en especial els Estats Units, amb l’arribada al poder de l’administració Trump, o el Regne Unit, si quan abandoni el club el 2019 es posa a competir amb els seus exsocis. El nou escenari internacional va portar també el grup de països que negocia la posada en marxa d’una taxa sobre les transaccions financeres a aparcar el pla. L’última mesura debatuda consistiria a excloure també de la seva aplicació els plans de pensions o les assegurances. “Fins i tot un formatge suís necessita tenir alguna cosa més que forats. Ha d’haver-hi alguna cosa entre ells, sinó només és un forat, no un formatge”, va apuntar el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schauble, que defensa el projecte per exigència del seu soci de govern, el partit socialista. Tant el Brexit, perquè el Regne Unit podria veure partir a altres països part del seu negoci financer (FrankfurtiParísse’ldisputen),comlesmesures que pugui adoptar Trump “tindran un impacte en els fluxos financers internacionals”, va admetre De Guindos.
Els ministres de Finances també van acordar els nous criteris per definir les “jurisdiccions no cooperatives” –paradisos fiscals– i van demanar a la Comissió que elabori una llista amb els territoris problemàtics. Els indicadors són menys estrictes del que es pretenia, però necessitaven la unanimitat per ser aprovats. Aquestes mesures se sumen a les investigacions llançades per la Comissió Europea a Apple, McDonald’s, Amazon o Fiat per beneficiar-se de presumptes ajuts d’Estat que han reduït la seva factura fiscal a la Unió Europea.
L’arribada de Trump i el Brexit empenyen Europa a aparcar el pla per a una taxa financera