“Polònia va pel camí de ser un país autoritari”
Adam Michnik, pare de la democràcia polonesa
Adam Michnik (Varsòvia, 1946) és un dels pares de la democràcia polonesa. Va ser un dels principals ideòlegs i estrategs del moviment que el 1989 va fer caure el règim comunista. És historiador i assagista. Escriu poemes i dirigeix el diari Gazeta Wyborcza. La setmana passada va ser a Madrid convidat per la Fundació Carlos de Amberes i l’Associació de Periodistes Europeus per dissertar sobre Europa i l’amenaça populista.
Cap a on va Polònia?
Polònia va pel camí de ser un país autoritari i deriva cap a un seriós conflicte intern. No hi ha dubte. El país està molt polaritzat. El Govern intenta canviar el sistema constitucional, però com que no té prou majoria parlamentària simplement contravé la Constitució. Polònia està deixant de ser un Estat de dret, un país democràtic.
És com si Polònia volgués ser Rússia.
No n’hi ha cap dubte: Putin és un model. L’Estat es confon cada dia més amb el partit governant, Ordre i Justícia (PiS), que dirigeix Jaroslaw Kaczynski, d’ideologia nacional catòlica. La Fiscalia ja no és independent i en aquests moments s’ataca els tribunals de justícia, les autoritats locals i altres institucions de la societat civil. També hi ha hagut una purga en l’exèrcit.
La política perd espai.
Kaczinsky diu que no hi ha lloc per a la política, sinó només per a operacions dels serveis especials.
Sona molt bolxevic.
Kaczinsky no coneix cap altra política. Dels bolxevics va aprendre a lluitar contra els adversaris polítics i a construir un Estat a la seva mesura. Els dirigents polonesos són anticomunistes amb cara de bolxevics.
Encara falten més de dos anys per a les eleccions. La democràcia polonesa resistirà?
No soc profeta; soc historiador. Però farem tot el que puguem perquè resisteixi. És veritat que, d’alguna manera, sembla que hem tornat a la casella de sortida, però veig la societat civil revitalitzada, unida en moviments com KOD. I si l’oposició connecta amb el carrer, el PiS perdrà les pròximes eleccions.
I si no és possible celebrar-les amb garanties?
Ens trobaríem davant una perspectiva de guerra civil.
Es pot negociar amb Kaczynski?
No mentre noti que està a punt d’ofegar-se. És molt intel·ligent i paranoic. Abans cal apartar-lo del poder.
Com hem arribat fins aquí? Polònia era el model de la transició a la democràcia a l’Europa central i oriental.
Dues raons. La primera és tècnica: Kaczynski es va beneficiar del sistema electoral. El PiS només va obtenir el 19% dels vots en les eleccions del 2015. L’esquerra, molt dividida, no va passar la barrera del 5% per entrar al Parlament. Els vots d’aquests partits es van sumar als del PiS i així va guanyar un altre 10%. La segona raó és de fons: l’auge del populisme a tot arreu, des de Rússia als Estats Units.
La rebel·lió de les masses.
Ortega y Gasset està d’actualitat. Ell ja ho va anticipar. Les víctimes de la desigualtat i de la globalització creuen que s’ha trencat el contracte social. Són víctimes d’una desigualtat material però també d’una altra que jo anomeno la desigualtat de la dignitat. Les masses prenen consciència que són la gent senzilla i que el govern és de les elits.
Són víctimes de la demagògia.
Evidentment, però és cert que una part de la societat se sent exclosa i vulnerable i aquesta vulnerabilitat facilita la demagògia. Els populistes prometen defensar la seva identitat nacional i religiosa davant el cosmopolitisme elitista associat amb la globalització.
Entre el 2007 i el 2015, durant el govern de centreesquerra que va dirigir Donald Tusk, l’economia polonesa va créixer un 25%. Aquest creixement no ha servit per foragitar els fantasmes de l’autoritarisme.
El creixement econòmic no va beneficiar tothom per igual i el govern es va oblidar de parlar amb la part frustrada de la societat. Després, hi ha causes més enllà de les econòmiques. Jo crec que cada gran canvi provoca una reacció proporcional a aquell canvi. A Espanya, per exemple, hi va haver un cop d’Estat el 1981. Com es pot entendre el terrorisme d’ETA en una regió tan pròspera com el País Basc durant una època de fort creixement?
Funciona la democràcia quan permet que guanyin els populismes antidemocràtics?
Més que una fallada del sistema és un accident. El sistema no va fallar quan va guanyar Hitler, va fallar la gent: no hi va haver prou gent disposada a defensar la democràcia.
N’hi ha ara a Polònia?
Hi ha un moviment de masses, el KOD, que agrupa centenars de milers de persones.
Com ho compara amb les mobilitzacions que el 1989 van fer caure el comunisme?
Llavors el moviment era obrer i intel·lectual, articulat entorn del sindicat Solidaritat i amb suport de l’Església. Avui, una part significativa de l’Església dona suport al PiS i els obrers no s’han mobilitzat. El KOD és un moviment de les classes mitjanes, eminentment urbanes.
Què me’n diu, dels joves?
El KOD encara no ha arrelat en les universitats. La raó és que molts joves no tenen records del 1989. Els seus referents són França i Alemanya. Però es mobilitzen quan hi ha temes que els afecten directament. Van sortir al carrer quan el PiS va intentar limitar la llibertat a internet i endurir la llei de l’avortament. En tots dos casos el Govern va retrocedir.
Per què l’Església dona suport a Kaczynski?
Amb l’arribada de la llibertat, molts líders eclesiàstics van tornar als anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. L’Església polonesa està dividida. Els bisbes més autoritaris i estridents, els que connecten amb el Govern i s’articulen entorn de Ràdio Maria, han abandonat la línia del concili Vaticà II i rebutgen el papa Francesc. Aspiren a controlar Kaczynski, però crec que Kaczynski els controla a ells.
Se sent amenaçat?
Fa 25 anys que defenso la democràcia. He passat sis anys a la presó. No tinc por de res, encara que tampoc excloc que el Govern faci alguna cosa contra mi.
RETORN AL PASSAT “Els dirigents polonesos són anticomunistes amb cara de bolxevics”