Els ponts de Madison
ROBERT JAMES WALLER (1939-2017) Escriptor nord-americà
Una de les grans novel·les romàntiques de finals del segle XX gairebé es va fer d’un dia per l’altre. El seu autor, Robert Waller, la va escriure en tot just dues setmanes, durant una escapada de la seva monòtona vida com a professor d’Economia a la Universitat d’Iowa. Havia decidit anar a fer fotografies als ponts antics d’una zona rural al sud de l’estat. Així va sortir la idea d’Els ponts de Madison County . La novel·la i els ponts es van fer famosos a tot el món.
El llibre explica la història de Francesca, una grangera de 45 anys d’origen italià. La seva avorrida rutina de mare de família es trastoca quan apareix un veterà fotògraf, Robert Kincaid, un aventurer del qual acabarà enamorada i que posarà en dubte les seves certeses durant els quatre dies que el seu marit i fills estan de viatge.
La crítica, com ressenyava The New York Times, va ser bastant dura amb Waller quan la novel·la va aparèixer a començaments dels anys noranta. Els personatges eren “poc convincents” i l’estil, “excessivament melós”. Per sort per a l’autor, la impressió dels lectors va ser ben diferent. Es va convertir en un èxit immediat. La novel·la va estar tres anys als primers llocs a les llistes de vendes i va superar el rècord de Allò que el vent s’endugué.
Clint Eastwood, que acabava d’assolir el cim com a director amb el western crepuscular Sense perdó, es va fer amb el projecte de portar-lo al cinema. La pel·lícula, que ell mateix va protagonitzar amb Meryl Streep, va ser una altra diana. La crítica va admirar la valentia de l’Eastwood actor de deixar de banda la seva imatge icònica i mostrar en pantalla els signes evidents de l’edat, i Streep va obtenir per desena vegada la nominació a un Oscar.
Waller encara no es podia creure on havia arribat aquella història agafada de retalls autobiogràfics. Francesca era una coneguda a qui havia dedicat una cançó. Ell s’havia criat en una d’aquelles granges d’Iowa i la seva mare es podia reconèixer en alguns trets de la protagonista.
Waller havia viscut molts anys dins del món universitari. Es va casar jove i es va divorciar jove. Va passar bona part de la seva carrera professional a l’escola d’Economia de la Universitat del Nord d’Iowa. La experiència editorial s’havia limitat fins aleshores a una sèrie d’articles sobre viatges i naturalesa, que publicava en el dominical del diari The Des Moines Register, després recopilats en dos llibres que tampoc no van cridar l’atenció. Fart de la vida universitària, el 1990 va demanar un permís per emprendre el viatge que li canviaria la vida.
Mentre Els ponts de Madison County encara era a la llista dels més venuts i es traduïa per tot el món (a Espanya el van editar Edicions B i Columna), Waller va tornar a provar fortuna. En deu dies havia escrit la novel·la següent, Vals lent a Cedar Bent, que es va publicar el 1993. Era una altra història d’amor, aquesta vegada entre un professor d’Economia i la dona d’un col·lega. La primera edició va ser massiva, gairebé un milió d’exemplars, però la resposta del públic no. Va ser dels més venuts unes setmanes, però les expectatives previstes no es van complir.
Waller va provar de distanciar-se i es va traslladar al sud del país, a un ranxo centenari de Texas. Allà va veure la llum Puerto Vallarta –del qual també es va fer un film– i Aires de la frontera.
El 2002 va tornar a recuperar els seus personatges més famosos en Els camins del record (Columna), que ell mateix va qualificar d’un epíleg a Els ponts de Madison. Un Kincaid envellit torna a aquells ponts –on, per cert, durant aquests anys s’han celebrat desenes de casaments–. A la novel·la següent, Tango en el paraíso (Edicions B), del 2005, passa el testimoni a la generació següent amb el fill de Kincaid com a protagonista.
Wellar s’havia tornat a casar i tenia una filla, qui va anunciar que el seu pare havia mort d’un càncer divendres, als 77 anys.