Hedda ja té Facebook
‘Filla del seu pare’ actualitza al Teatre Lliure el clàssic d’Ibsen
Encara que s’acaba destruint a si mateixa i als altres, no és la dolenta, ni l’antipàtica, ni la boja que tantes posades en escena solen retratar. O això assegura el director de teatre Pau Miró: “Tots podem ser Hedda Gabler, en tant que entre el que som i el que ensenyem als altres normalment hi ha molta distància”. Hedda Gabler, estrenada el 1891, és el títol d’una de les grans obres de teatre del noruec Henrik Ibsen. I el nom de la seva heroïna, una dona filla d’un aristocràtic general avorrida del seu nou marit i de la societat que l’envolta. I la companyia Solitària ha traslladat l’obra a l’època actual i la presenta des d’aquest dimecres al Teatre Lliure de Montjuïc sota el títol de Filla del seu pare en una versió on Hedda té Facebook.
Al cap i a la fi, explica Miró (Barcelona, 1974), a l’obra d’Ibsen hi ha la temàtica de l’aparença, del que volem projectar de nosaltres mateixos. I en aquest sentit les xarxes socials actuals són ideals. Hedda està obsessionada a mostrar-hi la vida suposadament normal que ha triat. “Té una addicció a l’aparador que ara podem entendre molt bé com a societat, una dependència constant a estar presents a les xarxes i mostrar una part de nosaltres que tendeix a ser la millor. El que a Ibsen era l’aristocràcia i el voler quedar bé davant la societat aquí es trasllada a Facebook”, explica Miró, a qui la companyia Solitària, integrada pels actors Pol López, Júlia Barceló i Pau Vinyals i per Aleix Aguilà, que és l’autor de la nova versió del clàssic, van anar a buscar perquè dirigís aquest muntatge.
La necessitat de fer-se veure que mostra l’obra encaixa amb el món de les xarxes socials, diu Pau Miró
Per a Júlia Barceló, l’obra és com un thriller psicològic que “et porta a llocs terrorífics. Hedda és una dona brillant amb una educació molt rigorosa, militar. Ve d’una família brillant, amb molt de poder. I escull Tesman com a marit de manera pràctica per tenir una vida còmoda i no enfrontar-se a les seves pors. Es diu que és covard, jo crec que és molt valenta. Sap que no vol lluitar, que no ha nascut per lluitar, constantment. I malgrat que sap que té uns gustos, unes excentricitats i un caràcter que no encaixen amb la societat, vol encaixar-hi perquè creu que és el camí més còmode i fàcil. Això la portarà a l’autodestrucció. A través dels ulls de Lövborg, un amic d’infantesa, veu el que podria arribar a ser però no és, perquè no està disposada a lluitar contínuament contra la societat,” acaba.
Miró explica que es tracta d’una versió de Hedda Gabler desacomplexada, irreverent i personal. “És Ibsen però hi ha molt d’Aleix Aguilà. Redueix l’obra a tres personatges i l’acció, que transcorre entre la nit de Cap d’Any i l’endemà, comença com una espècie de vodevil i va avançant cap a la foscor, devorant els personatges i l’esperança. L’obra parla de la contradicció entre qui és Hedda i qui voldria ser. Dels seus ideals com a ésser humà i la impossibilitat d’encaixar-los en una societat i una estructura mediocres. Cada vegada veu que encaixa menys i s’esforça més i aquest esforç per encaixar acaba sent devastador per a ella i els que l’envolten”, assegura.