Victòria per la via habitual
El Madrid aconsegueix el liderat amb una soferta remuntada gràcies a un gol final de cap de Sergio Ramos
El Madrid va recuperar el lideratge amb una molt soferta victòria sobre el Betis amb tots els clixés de l’equip de Zidane: un gol salvador de Sergio Ramos en el tram final que culminava la remuntada gràcies a un cop de cap del sevillà després d’un córner refusat per Kroos. No hi ha, ara per ara, cap antídot contra l’esmentada jugada. El Madrid també va patir la ressaca posteuropea. El seu joc va tenir moments bons, però en general va acusar falta de frescor. El Betis, amb una forta pressió al centre del camp, li va fer mal i fins i tot amb un home menys va fer perillar la victòria dels blancs.
Per no variar, aquesta vegada el Madrid també va haver de remuntar el gol inicial del contrari, una cantada monumental de Keylor Navas que va enfurismar el Bernabeu contra el costa-riqueny, que només va canviar els xiulets per aplaudiments en l’afegit, quan va volar per aturar un cop de cap de Sanabria que hauria suposat l’empat.
El partit va ser estrany. Per primera vegada en molt de temps, i potser per l’absència obligada del sancionat Bale, Zidane va deixar també a la banqueta Benzema i va apostar per un 4-3-3, però amb James a la punta dreta. L’equip va barrejar moments de futbol acceptables amb faltes de concentració en defensa que van estar a punt de sortir-li molt cares.
La posada en escena dels blancs va ser molt bona contra un Betis que va sortir amb la seva esperada defensa de cinc. El primer quart d’hora va ser un assetjament total del Madrid, que va tancar l’equip andalús a la seva àrea. El Betis es va salvar perquè el Madrid va jugar amb criteri només fins a les proximitats de l’àrea d’Adán. Allà se li ennuvolaven les idees. Modric no trobava l’última passada i Morata i Cristiano més que ajudar-se es destorbaven l’un a l’altre a l’hora de guanyarse l’espai per a la rematada final.
El pas dels minuts va portar el Betis a avançar línies. Un xut llunyà de Rubén Castro va ser el seu primer avís. Va ser com si a partir d’aquell moment es visqués el món al revés; el joc era monopoli del Madrid, però les ocasions van començar a caure del costat d’un Betis que arribava molt solt a dalt. En el minut 22 es va apuntar el drama. Brasanac es va plantar sol davant Keylor Navas i aquest el va fer caure fora de l’àrea, però Mateu no va xiular res quan li hauria hagut de mostrar la vermella.
De fet, va ser la tònica de Mateu, un d’aquells partits en els quals perquè l’àrbitre valencià intervingui un jugador ha de treure una retallada i començar a disparar trets contra tothom. Amb l’excepció de Piccini, expulsat.
Quan el Bernabeu encara estava
El porter hauria d’haver estat expulsat a la primera part, es va empassar un gol i va salvar el Madrid al final
estupefacte pel que acabava de veure, el Betis marcaria dos minuts després d’una manera inversemblant. Sanabria es va treure de la màniga un xut no gaire fort ni col·locat des de la frontal. Keylor es va estirar i el va blocar, però després amb una mà va introduir la pilota a la seva porteria mentre que amb l’altra no va arribar a temps a treure-la.
A partir d’allà, es va guanyar la xiulada general del públic, una cosa que es gestava fa temps pel seu pobre rendiment aquesta temporada. En l’últim minut es va reconciliar amb el públic evitant la rematada de Sanabria que entrava al costat del pal.
El gol visitant va tallar de soca-rel el bon joc del Madrid, tocat en l’anímic. El partit va perdre ritme i quan semblava que s’anava a arribar al descans amb el 0-1 va empatar el Madrid en una acció cent vegades vista al Bernabeu: una bon centrada des de l’esquerra de Marcelo i un cop de cap de Cristiano que va superar per sota a Adán.
La segona part no va millorar el joc però sí la tensió. El Madrid perdia frescor a ulls vista i Zidane el va refrescar amb Lucas Vázquez, Benzema i Asensio. En l’últim quart va arribar la resolució. Piccini es va guanyar la segona groga després de tallar una contra de Lucas i el Betis es va quedar amb deu. El Madrid ho va aprofitar amb la seva jugada de manual: córner que refusa Kroos i cop de cap de Ramos. Una altra vegada. I ja en són unes quantes.
Isco va ser el millor a la primera meitat, però es va esgotar a la segona; James va passar inadvertit