Mas apel·la a la Constitució perquè l’absolgui el Suprem

Els tres condemnats del 9-N recorren per conculcació dels seus drets fonamentals El PP ofereix a Puigdemont debatre a la comissió d’autonomies del Senat

Una jornada més, l’actualitat política va passar pels tribunals. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van anunciar que recorreran al Tribunal Suprem contra la seva sentència pel 9-N. Paradoxalment els tres condemnats s’emparen amb el fet que la Constitució s’ha vulnerat per tal de condemnarlos... per haver desobeït el Tribunal Constitucional.

A més, ahir, el mateix dia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar desestimar la querella contra Carme Forcadell i tres membres de la Mesa del Parlament perquè no van paralitzar el debat sobre el referèndum. En paral·lel, el president del TSJC, Jesús Barrientos, insistia a Tarragona que “les instàncies judicials no resoldran alguns conflictes”.

Els advocats d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van anunciar al TSJC que impugnaran la sentència que els condemna a dos anys, 21 mesos i 18 mesos, respectivament, d’inhabilitació per haver desobeït el Tribunal Constitucional amb la celebració del 9-N, el pas previ a la formalització del recurs davant el Tribunal Suprem, tot i que els ulls dels lletrats estan posats realment en el Tribunal Europeu dels Drets Humans, atès que s’al·ludeix a la vulneració del Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.

Però per arribar a Estrasburg primer cal passar per Madrid, i dues vegades, pel Tribunal Suprem i pel Tribunal Constitucional, perquè primer cal esgotar totes les instàncies judicials espanyoles.

Els advocats de Mas, Ortega i Rigau (Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina) estudien arguments similars per sol·licitar la revocació de la sentència del TSJC, de la qual cosa es desprèn una primera idea: els acusats s’emparen amb el fet que la Constitució va ser vulnerada per condemnar-los per desobediència al Tribunal Constitucional. En què? Doncs en preceptes com la igualtat davant la llei, la llibertat ideològica i d’expressió, la lliure participació en afers públics o la tutela judicial efectiva, entre d’altres. A més, també esgrimeixen que les proves van ser mal valorades.

L’existència dels recursos, també de la Fiscalia, va ser valorada ahir a Tarragona pel president del TSJC, Jesús Barrientos, que va assegurar que van prendre “la decisió correcta” de manera “lliure i independent”. Però Barrientos també va fer esment de la situació general per alinear-se amb Pérez de los Cobos, expresident del TC; va declarar que “les instàncies judicials no resoldran algunes situacions”, i va reclamar als polítics que no busquin als tribunals solucions al problema independentista.

Tot això passava el mateix dia que el TSJC rebutjava el recurs de Carme Forcadell i tres membres de la Mesa del Parlament contra l’admissió de la querella de la Fiscalia per no haver paralitzat una resolució sobre el referèndum. Els jutges, sense entrar en el quid de l’afer, es van expressar en termes contundents en referència a l’actuació dels querellats. Afirmen que Forcadell i els diputats de la Mesa de Junts pel Sí podrien haver infringit la Constitució de manera “intencionada, patent i clamorosa” adoptant decisions “arbitràries” i sent plenament “conscients de la seva il·legalitat”.

Tot això va ser, a parer del TSJC, un pla preconcebut. Per aquesta raó avala que aquesta segona causa oberta contra Forcadell i els tres diputats de la Mesa s’investigui juntament amb la primera que s’instrueix contra la presidenta del Parlament de Catalunya per haver permès la votació de les resolucions sobre el procés constituent i que està pràcticament a punt per al seu enjudiciament.

El TSJC descarta arxivar la causa contra Forcadell per haver permès que es debatés sobre el referèndum