L’11% de la població mundial viu amb 1,75 euros al dia

La pobresa extrema afecta 766 milions de persones

Un total de 766 milions de persones, l’11% de la població mundial, subsisteixen amb menys d’1,75 euros al dia. La majoria de les víctimes de la pobresa extrema són a Àsia i a l’Àfrica, un continent, aquest últim, que s’enfronta a situacions de fam al Sudan del Sud, el Sudan, Nigèria i Somàlia, uns països a què cal sumar el Iemen, a Orient Mitjà. L’informe Desenvolupament humà per a tothom, del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que es va fer públic ahir, alerta que, malgrat les millores registrades des del 1990, els col·lectius més vulnerables veuen com el progrés passa de llarg en un món en què creixen les desigualtats: l’1% de la població acumula el 46% de la riquesa.

Noruega es consolida com el país amb un índex de desenvolupament humà (IDH) més elevat, seguit d’Austràlia, Suïssa, Alemanya, Dinamarca i Singapur; Espanya retrocedeix una posició, de la 26 a la 27, mentre que tanquen la llista Burundi, Burkina Faso, el Txad, el Níger i, a l’últim lloc, la República Centreafricana (RCA), on l’esperança de vida és de 51 anys i mig. La pobresa, inexorablement lligada a les guerres i a les sequeres alimentades pel canvi climàtic, redueix els anys de vida sobretot a l’Àfrica. A Swazilàndia, una petita nació del sud de l’Àfrica de poc més d’un milió d’habitants governada per un monarquia absolutista, l’expectativa de vida es redueix als 48,9 anys, la més baixa del planeta, davant Hong Kong, amb 84,2 anys, la més alta. Espanya assoleix de mitjana els 82,8.

L’economista pakistanès Mahbub ul-Haq i l’indi Amartya Sen van dissenyar fa 27 anys l’índex de desenvolupament humà (IDH) tenint en compte no només l’ingrés nacional brut, sinó també els anys d’escolarització i l’esperança de vida per determinar el progrés i el benestar d’un país. Amb el temps s’han anat sumant nous paràmetres per tenir una radiografia més completa, com l’IDH ajustat a la desigualtat global i a la de gènere i la pobresa multidimensional. Així, tenint en compte els indicadors d’inequitat, l’informe destaca que el 22% del progrés aconseguit es va perdre el 2015, un percentatge que va caure fins al 32% en el cas de les nacions menys desenvolupades.

Suïssa és el país amb més igualtat entre homes i dones, seguit de Dinamarca, Holanda, Suècia, Islàndia i Noruega. Espanya ocupa la quinzena posició, i el Iemen, l’última, segons les últimes dades disponibles,

del 2015. L’informe destaca que els desavantatges fuetegen “de manera desproporcionada” certs grups. “Les dones, els habitants de zones rurals, els pobles indígenes, les minories ètniques, les persones amb discapacitat, els migrants i refugiats i la comunitat LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals) estan entre els exclosos de manera sistemàtica per obstacles que no són simplement econòmics, sinó també polítics, socials i culturals”. Les do- nes són més pobres, guanyen menys i tenen menys oportunitats; en cent països se les exclou de certs llocs de treball per raó de gènere i en 18 necessiten l’autorització del marit per poder treballar. En totes les regions registren un IDH inferior al dels homes, i la diferència més gran se situa a Àsia Meridional, amb 20 punts percentuals menys. Uns quinze milions de nenes es casen abans de fer els 18 anys i l’ablació del clítoris continua sent un flagell.

El 2030 és la data que la comunitat internacional s’ha fixat per complir els objectius de desenvolupament sostenible, encaminats a erradicar la fam, entre altres reptes. Però, si les coses no canvien, l’informe recorda que 167 milions de nens menors de cinc anys malviuran immersos en la pobresa extrema el 2030 i que 69 milions moriran de causes evitables.

La misèria ja no és un problema exclusiu de les regions en

El Níger i la República Centreafricana, els últims d’una llista de 188 països

Espanya retrocedeix una posició, de la 26 a la 27, respecte a l’informe anterior El repte és evitar la mort de 69 milions de nens abans de l’any 2030

desenvolupament, també ha crescut als països rics, on el 36% dels nens viuen en el llindar de la pobresa, segons constata el PNUD. Des de l’any 2000, el 50% de l’increment de la riquesa global només ha beneficiat l’1% de la població mundial, mentre que el 50% dels més pobres només han rebut l’1% d’aquest increment del capital, constata l’informe.

Malgrat que el PNUD alerta que la desigualtat hipoteca el desenvolupament, vol subratllar els progressos aconseguits des del 1990. “Tot i que la població mundial va augmentar en 2.000 milions, passant de 5.300 a 7.300 milions, el 2015, més de 1.000 milions de persones van sortir de la pobresa; la taxa de mortalitat de nens menors de 5 anys es va reduir en més de la meitat, de 91 a 43 per cada mil nascuts vius, i la proporció d’escons ocupats per dones en parlaments es va incrementar fins al 23% el 2016”. Són avenços, però, que han de ser molt més ambiciosos en l’horitzó del 2030.