Bruno Le Roux
La ràpida decisió de Bruno Le Roux incomoda François Fillon per exemplar
MINISTRE DE L’INTERIOR FRANCÈS
El socialista Bruno Le Roux, ministre de l’Interior francès, va presentar ahir la dimissió, el mateix dia en què es va saber que havia contractat les seves dues filles menors, quan era diputat, per a llocs de treball ficticis.
Una dimissió exemplar la que va presentar ahir el ministre de l’Interior francès, Bruno Le Roux. En qüestió d’hores, va aparèixer un informe sobre que Le Roux va contractar les seves dues filles com a col·laboradores quan era diputat. En total són 24 contractes firmats amb elles entre el 2009 i el 2016, començant en una època en què les nenes tenien 15 i 16 anys, respectivament.
Dos dels contractes coincideixen, a més, amb un període en què una d’elles estava a Brussel·les de becària, i un altre amb una temporada d’estudis que sembla incompatible amb la feina. En total la família va ingressar 55.000 euros. A la divulgació d’aquest informe, va seguir una entrevista de Le Roux, al matí, amb el primer ministre, Bernard Cazeneuve, que va afirmar la necessitat de “ser impecable davant les institucions quan s’és una autoritat de l’Estat”. Immediatament, la Fiscalia financera obria una investigació i, poc després de les sis de la tarda, Le Roux dimitia.
La situació d’un ministre en sospita per llocs de feina familiars que dirigeix una policia que està investigant altres sospites de llocs de feina familiars del candidat del partit rival era insostenible.
“Afirmo la meva honestedat, aquests contractes es refereixen a feines reals, però no vull que aquest debat perjudiqui el Govern”, va dir el ministre, que només ha estat tres mesos i mig en el càrrec, a l’anunciar la dimissió. El successor, ja nomenat, és l’exsecretari d’Estat de Comerç Exterior, Matthias Fekl.
Significativament, el cas Le Roux no va aixecar un clamor a favor de la dimissió en el camp de la dreta, ja que els polítics saben que aquesta exigència podia girar-se contra el seu candidat, François Fillon, imputat en un cas més greu de sospites de feines fictícies de la dona i fills per un import que ronda el milió d’euros al llarg d’una dècada. Precisament ahir la Fiscalia va ampliar l’àmbit de la investigació als delictes d’estafa agreujada i falsificació documental.
Fillon està intentant que el debat del seu programa polític cobreixi els seus problemes judicials. En el primer gran debat televisat entre candidats d’abans-d’ahir a la nit, Fillon va tornar a confirmar la seva posició gaullista independent en matèria de política exterior. El candidat conservador va sortir completament de l’ortodòxia occidental en matèria bèl·lica i de relacions diplomàtiques.
“Creiem que perquè som occidentals podem fer qualsevol cosa, envair l’Iraq i posar ordre a tota una part del món”, va dir. “Cal utilitzar l’exèrcit menys del que ho ha fet Hollande”. El candidat va confirmar el seu desig d’unes bones relacions amb Rússia i quan li van esmentar Putin, va respondre amb la seva tesi que la relació històrica de França amb Rússia supera els governants, i “no va impedir a De Gaulle tractar amb el mateix Stalin”, va dir. Sobre Síria, Fillon va pregonar una acció conjunta de França amb Rússia i Al-Assad contra l’Estat Islàmic, una cosa que va sonar a completa heretgia i que és compartida des de diferents pressupostos per altres candidats com Marine Le Pen i Jean-Luc Mélenchon. És, per tant, molt possible que el projecte de l’“Europa de la defensa” que es propicia a Berlín, amb Rússia en el paper d’enemic, trobés un escull a França en cas d’una victòria de Fillon.
En aquell context el setmanari Le Canard Enchaîné, que al gener va destapar el Penelopegate, publica avui nous informes comprometedors contra Fillon: la seva consultoria va cobrar 50.000 dòlars per organitzar una trobada entre el president de la petroliera Total, Patrick Pouyanné, amb el president rus. Fillon va presentar Pouyanné a Putin al Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg de juny del 2015. Total manté estretes relacions amb Rússia des de fa anys. Pouyanné, el seu actual president, va ser director de gabinet de Fillon quan aquest era ministre de telecomunicacions.
El cas Fillon suggereix que la tendència a la criminalització dels contactes i relacions de polítics amb Rússia, que és al centre de la lluita de poder que es lliura a Washington al voltant de Trump, també és present a França.
La Fiscalia amplia la investigació sobre Fillon als delictes d’estafa agreujada i falsificació