Càrrecs sense consens
Els magistrats, dividits en dos sectors, no arriben a un pacte
El ple del Tribunal Constitucional, dividit, atorgarà avui la presidència a Juan José González Rivas i la vicepresidència a Encarna Roca.
Com diu el clàssic, no ha pogut ser. Per tant, no hi ha hagut pacte. El Tribunal Constitucional (TC) celebra avui un ple per escollir els seus nous president i vicepresident. Segons tots els indicis, la presidència quedarà en mans de Juan José González Rivas, i la vicepresidència, d’Encarna Roca. Aquest tàndem suposa que no hi ha hagut pacte entre conservadors i progressistes. En conseqüència, es preveu que González Rivas i Roca siguin elegits sense unanimitat pel sector majoritari, amb vuit vots dels 12 possibles.
No és un drama, perquè ni de bon tros és la primera vegada que passa. Però sí que respon a una determinada situació i la retrata. El sector progressista, compost ara per quatre magistrats, s’inclinarà per l’abstenció en les votacions en què seran escollits els dos candidats esmentats. Aquest sector es va interessar fins a l’últim minut per poder situar un dels seus membres com a vicepresident. Però el bloc conservador va respondre sense fissures. Davant la proposta de la minoria de proposar el catedràtic de Dret del Treball Fernando Valdés Dal-Ré com a vicepresident, la majoria va contestar amb la candidatura de la catedràtica catalana de Dret Civil Encarna Roca.
Tot i això, les especialitats respectives no són l’aspecte més determinant en aquest cas. Valdés ha estat punta de llança dels progressistes en més d’un debat al Constitucional. Aquesta era l’especialitat del fins fa una setmana president de la institució, Francisco Pérez de los Cobos. Tot això ha provocat a Valdés una mica de desgast, perquè el bloc conservador ha estat a tota hora darrere de l’anterior president en la seva defensa, per exemple, de la reforma laboral, una matèria a què el Govern central sempre va donar màxima importància.
En un últim intent, el bloc progressista va oferir ahir al sector conservador el suport al candidat a president, que així sortiria per unanimitat, si en contrapartida obtenia el corresponent suport per a Valdés com a vicepresident, que d’aquesta manera també quedaria ratificat per tots. Però el grup majoritari s’estima més que surti elegit el tàndem esmentat abans, encara que sigui sense unanimitat i amb vuit dels 12 vots en joc.
La seva tesi és que Encarna Roca satisfà moltes expectatives perquè es tracta d’una jurista catalana. El bloc conservador considera que aquest substantiu i aquest adjectiu impliquen moltes coses. Com a jurista –afirmen– Roca aporta una trajectòria de prestigi, i com a catalana permet llançar un missatge de receptivitat cap a les institucions de Catalunya perquè va arribar al Constitucional amb un ampli suport del Parlament i l’aval particular del PSC i CiU.
Certament, Encarna Roca ha votat després totes les resolucions del TC contra les iniciatives sobiranistes. Però aquest ha estat el sentit del vot de tots els magistrats, ja que aquestes sentències es van resoldre per unanimitat. El bloc majoritari, en resum, no considera Encarna Roca del seu sector, però sí una col·laboradora lleial. Proposant-la, aquest grup creu que dona signes d’obertura. El Govern espanyol, al seu torn, observa complagut el resultat. Actuant d’acord amb el PSOE, l’Executiu ha jugat fort perquè s’arribés a aquesta solució. El principal perjudicat ha estat el magistrat Andrés Ollero, que ha pagat cars els seus 17 anys de dedicació a la política com a diputat del PP. El Govern central i el PSOE van acabar barrant-li el pas a la presidència per evitar que la seva elecció alimentés més polèmiques sobre la renovació del TC.
El tàndem tindrà els vuit vots dels jutges conservadors, i els quatre progressistes s’abstindran