El que podia ser i va ser
Duran publica una recopilació de les seves últimes cartes web que comença quan Mas i Rajoy encara dialoguen i que acaba amb la seva renúncia com a líder d’Unió
La imatge de la portada és una bateria; al frontal del bombo hi apareix “España & Catalunya” i al subtítol una pregunta: “Valia la pena trencar-ho tot?”. Dos elements que resumeixen el contingut de l’últim llibre de l’exlíder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, amb un títol potser menys explícit però també suggeridor: Un pa
com unes hòsties (EDLibros). Es tracta d’una selecció editada –però sense variar en el fons– d’algunes de les cartes web que va publicar durant quatre anys, des del gener del 2012 fins al 2016, a través de les quals plasma un recorregut analític del procés. I, amb això, de la ruptura del diàleg entre Catalunya i Espanya i de totes les seves altres conseqüències: també de la ruptura de CiU.
Duran justifica la publicació del llibre, que arriba avui a les llibreries, com un “acte de justícia” amb la realitat –ho diu tant al pròleg com a l’epíleg–, i assegura que no està mogut ni per la nostàlgia –“després i abans de la política hi ha vida i els puc assegurar que no visc instal·lat en l’enyorança”– ni pel “jo ja ho deia”. Tampoc no està fet amb la idea de passar comptes, encara que la publicació la dediqui “a la militància d’Unió, especialment a les persones que, per coherència i lleialtat amb els seus principis, han renunciat a càrrecs”.
Un pa com unes hòsties comença amb la carta que Duran va publicar la mateixa setmana que el primer ministre escocès Alex Salmond va fixar els termes i la data del referèndum, la setmana d’abans –a aquest fet també hi dedica una carta– que el llavors president Artur Mas es reunís a la Moncloa amb el president del Govern central, Mariano Rajoy. I tots dos dialoguessin. I es llancés des de Catalunya la reivindicació del pacte fiscal, i, des de Madrid, la necessitat de fer una reforma laboral. Així doncs, comença en el moment en què els trens –els que s’espera des de fa anys que xoquin– encara ni tan sols havien sortit de l’estació. Això sí, no passen gaires pàgines fins que Duran comença a expressar el seu pessimisme pel que arribarà: la ruptura de gairebé tot. Les crítiques a la falta d’iniciativa del govern central; i poc després els seus retrets a la recerca també de la col·lisió per part dels seus antics socis de coalició –CDC– aliats amb ERC primer i, després, segons apunta d’alguna manera, sotmesos als desitjos de la CUP.
Però per què Un pa com unes hòsties? És l’expressió que va utilitzar Duran en una entrevista a Catalunya Ràdio l’octubre del 2013: “Si el procés trenca CiU i el PSC i enforteix ERC i Ciutadans, haurem fet un pa com unes hòsties”. Una expressió que després va utilitzar en més ocasions i que, a començaments d’any, li va recordar un ciutadà quan l’exlíder d’Unió estava fent un cafè amb l’editor d’EDLibros, Fèlix Riera. I d’aquí la idea. I després el llibre, que ja va néixer amb títol.
El llibre només busca, explica el seu autor al pròleg i l’epíleg, fer un “acte de justícia” amb la realitat