El Congrés acorda desfer la ‘llei mordassa’ i deixa el PP aïllat
El PSOE i el PNB promouen modificar els articles més durs de la norma
Els moviments tàctics del PSOE, que davant el seu proper procés de primàries i Congrés vol espolsar-se l’abraçada d’estabilitat del PP, estan provocant molts maldecaps al Govern central. Ahir, socialistes i grup basc presentaven les seves respectives propostes de reforma de la llei de Seguretat Ciutadana del PP, l’anomenada llei mordassa, que van tirar endavant sense que cap grup fes pinya amb el grup popular. Ni tan sols els seus socis de Ciutadans van votar contra la iniciativa dels socialistes. Els d’Albert Rivera es van abstenir davant la proposta de derogació del socialistes, i van votar a favor de la iniciativa de reforma, més moderada, del PNB.
Ciutadans, que sempre s’havia oposat als aspectes més controvertits de la llei mordassa –els que incumbeixen els drets de reunió, manifestació, vaga i dret a la informació–, renunciava així, per segona setmana consecutiva, a fer-se solidari amb la derrota parlamentària del PP.
El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, davant el previsible revés dels populars, manifestava hores abans del ple la seva confiança que aquesta nova derrota no “li serveixi al PP per agafar una altra rebequeria i tornar a amenaçar amb un avanç electoral”. I feia un mal auguri per als populars: “Això serà normal a partir d’ara; si no rectifiquen i dialoguen perdran moltes vegades”. Però més suport va aconseguir la proposta del grup basc: tota la cambra tret del PP. La derrota dels populars va ser rotunda i visualitza el PNB còmodament instal·lat al centre del tauler i amb la capacitat per modular l’abast de la rectificació de la llei mordassa, una de les normes estrella dels conservadors la legislatura passada, mentre negocia amb el Govern central el seu suport als pressupostos generals de l’Estat per al 2017. El diputat basc Mikel Legarda, encarregat de defensar la proposta de reforma –que rectifica gairebé mig centenar d’articles de la llei de Seguretat Ciutadana– va ser molt expressiu quant a la invocació de la seguretat de la ciutadania com a patent de cors per a l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat: “La seguretat ciutadana és un instrument de garantia dels drets i les llibertats dels ciutadans, és una condició i no un condicionant de les llibertats”. El PP va defensar la seva llei del 2015, aprovada amb la seva majoria absoluta durant l’acompliment de Jorge Fernández Díaz a la cartera d’Interior, adduint que el seu caràcter era més garantista que el de la precedent, del 1992, coneguda com a llei Corcuera –o també, de la puntada de peu en la porta–, però el retret del diputat popular José Alberto Martín-Toledano als socialistes, acusant-los d’actuar per “escenificació política”, no va fer efecte.
Pels socialistes, en canvi, va ser la cara d’un ple que també va tenir la seva creu: la seva negativa a donar suport a la iniciativa parlamentària d’Units Podem, En Comú, En Marea per regular l’eutanàsia va causar cares de circumstàncies en alguns diputats socialistes, visiblement a desgrat amb el sentit del vot en una proposta que el PP va aconseguir tornar a rebutjar amb els seus propis escons, tot i que amb el concurs imprescindible de l’abstenció del PSOE i Ciutadans. Els de Rivera van adduir el pacte amb el PP per a una llei de mort digna, és a dir, de cures pal·liatives, i els socialistes, que en la negociació prèvia van valorar votar a favor, van acabar rematant la iniciativa de Podem.
Els socialistes vaticinen més derrotes per al Govern central “si no rectifica i dialoga”