Iglesias i l’Església
Esquerra Unida no vol misses a La 2. El diputat Alberto Garzón, coordinador federal d’IU i diputat d’Units Podem, va posar la seva firma el 20 de febrer passat en una proposició no de llei que insta la Corporació de RTVE a suprimir l’emissió de la missa dominical, en nom de l’aconfessionalitat de l’Estat i de la imparcialitat ideològica que s’atribueix –en el pla teòric– a la televisió pública. La proposició va quedar discretament dipositada al registre del Congrés, fins que va ser detectada, com és la seva obligació, pels radars de la premsa.
Fa poc més d’una setmana, a Pablo Iglesias se li va preguntar als passadissos del Congrés per la iniciativa parlamentària del seu company de coalició. El líder de Podem va improvisar una resposta de manual i va evitar contradir els seus aliats d’IU, que disposen d’autonomia per a les propostes parlamentàries. Al cap de mitja hora, una notícia perforava els informatius: Podem vol eliminar la missa a TVE! Al cap de mitja hora, Iglesias sabia que s’havia equivocat.
Per entendre-ho més bé cal anar fins al mes de novembre del 2014, quan el papa Francesc va visitar la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg. Francesc va defensar els drets humans i socials com a base de la dignitat de la persona i va demanar a les institucions europees menys burocràcia, menys ostentació i menys luxes. Acabat d’estrenar al seu escó, l’eurodiputat Iglesias va retransmetre via Twitter el discurs del Papa, amb signes admiratius. Quan va acabar, els cinc eurodiputats de Podem es van posar drets per aplaudir. Els representants d’Esquerra Unida al Parlament Europeu ni tan sols van assistir a la sessió considerant que a les institucions europees no han de tenir cabuda els missatges religiosos. Aleshores aquell contrast d’actituds entre Podem i IU va ser molt comentat. La nova i la vella esquerra davant el líder religiós més influent del món. Llavors Podem estava en una fase rabiosament emergent. Dominava l’escena, improvisava i sorprenia. Des d’aleshores, Pablo Iglesias ha elogiat Francesc diverses vegades, i és possible que hi hagi intercanviat, discretament, algun missatge. Si el programa de TVE Tengo una pregunta para usted encara existís, es podria suggerir la interrogació següent: és coherent aplaudir Francesc i, alhora, voler deixar la gent gran catòlica amb dificultats per sortir de casa sense el servei religiós que ofereix la televisió pública?
La iniciativa d’Units Podem ha tingut una notable repercussió. Ha motivat un fogosa campanya en defensa de la missa televisada, amb la senyoreta Tamara Falcó al capdavant. I ha contribuït a enfosquir una notícia molt rellevant sobre l’Església catòlica a Espanya. A l’assemblea episcopal
La polèmica sobre la missa a TVE tapa el vot crític amb la línia Francesc a l’episcopat espanyol
que va tenir lloc a Madrid la setmana passada els bisbes més identificats amb la línia de Francesc van estar a punt de quedar en minoria al comitè executiu de la CEE, després d’una maniobra molt ben concertada del sector conservador, encapçalat pel cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València –que recupera la vicepresidència– i el bisbe d’Oviedo, Jesús Sanz, figura ascendent de la dreta episcopal. La línia pro-Francesc ha quedat tocada. Hi ha brega dins l’Església catòlica a Espanya. Aquesta és la notícia.
Admirar el Papa i ser molt anticlerical alhora. Vet aquí una equació difícil. Podem s'està convertint en un partit perfectament previsible?
Fa molts anys, cap als cinquanta, van preguntar a Enrico Berlinguer, llavors secretari general de la Federació Juvenil Comunista Italiana, què pensava de la canonització de Maria Goretti, una jove camperola que va morir assassinada per haver-se resistit a la violació.
Berlinguer, un home poc previsible, va respondre: “Santa Maria Goretti ha de ser un exemple per a tots els joves italians”.