Una veritat incòmoda
Isi, malgrat la grolleria del personatge, Donald Trump ens estigués revelant una veritat política incòmoda als ulls dels partidaris de la globalització comercial sense traves? Aquesta veritat podria ser que, després de dues dècades d’una hiperglobalització que va tenir guanyadors i perdedors, ara els nostres països necessiten una dosi més gran d’equitat i d’inclusió social. Per això el pèndol del cicle de la història necessita virar. Però això no ha de sorprendre. Ni espantar. De la mateixa manera que la natura té cicles (dia-nit; estiu-hivern), també la història té cicles politicoeconòmics (lliurecanvisme-proteccionisme; desigualtat-igualtat).
Alerta, no estic dient que Trump acabi portant aquesta equitat més gran i la inclusió social. Al contrari, és possible que el resultat de les seves polítiques acabi sent més desigualtat i més injustícia social. El que dic és que Trump ha sabut ensumar millor que els polítics tradicionals –tant conservadors com socialdemòcrates i liberals– aquesta demanda de més equitat.
En la reunió de ministres d’Economia i Finances del G-20, el grup de països més rics i les principals economies emergents del món, celebrada aquest cap de setmana a Baden-Baden (Alemanya), els representants de la nova Administració nord-americana s’han oposat que en la declaració final constés cap mena de rebuig del proteccionisme. Alhora, han exigit que s’introduís el terme fairness, equitat en les relacions comercials entre països.
Aquesta exigència d’equitat podria portar a proposar algunes rectificacions als tractats de comerç i a introduir mesures que corregeixin els superàvits comercials excessius que tenen alguns països, com és el cas d’Alemanya i la Xina. Aquests desequilibris comercials mundials no poden continuar gaire temps sense que l’estabilitat econòmica i política mundial pateixi convulsions. Va ser el president nordamericà Obama que, ja en els seus primers anys de presidència, va recordar a Angela Merkel que Alemanya no podia pretendre viure eternament de vendre’ls coses als Estats Units.
Els temors que aquelles mesures siguin el senyal d’alarma d’una nova etapa de proteccionisme i nacionalisme econòmic, i de la consegüent fallida del sistema liberal vigent des de la Segona Guerra Mundial, són exagerats. Una cosa semblant ja va passar als anys vuitanta. La coincidència de la stagflation (estancament econòmic, atur i inflació) als països occidentals i el superàvit comercial excessiu del Japó va portar a introduir mesures comercials correctores. Alguns van parlar llavors d’un “nou proteccionisme” i de fallida del sistema liberal de comerç. Però el que va venir a continuació, als noranta i primers anys d’aquest segle, va ser una nova etapa de globalització i de creixement del comerç mundial.
En tot cas, els Estats Units havien canviat abans de l’arribada de Trump. L’únic que ell ha fet és convertir-se en missatger d’aquell canvi de cicle polític econòmic.
El replegament de les grans multinacionals nord-americanes tradicionals ja havia començat abans de l’arribada de Trump. I per raons molt prosaiques: la rendibilitat de les seves inversions a l’exterior està caient des de fa anys. Les mesures de Trump anunciant pressions i càstigs, però també ajuts, subvencions i exempcions d’impostos perquè les automobilístiques, farmacèutiques i altres sectors manufacturers tornin a produir a casa els van molt bé a aquelles grans multinacionals.
Un altre senyal clar de canvi del cicle politicoeconòmic és el que està passant amb el comerç mundial i el creixement. Després de gairebé mig segle en què el comerç va créixer sempre per damunt del PIB mundial, ara és el PIB el que creix més que el comerç mundial.
Aquest gir ens està dient una cosa important. El futur del creixement i de l’ocupació dependrà més del consum i de la inversió interna que del comerç mundial. Ja
Per aconseguir més equitat i inclusió social calen algunes mesures correctores de la globalització comercial actual
ho estem veient a la Xina, on l’impuls al creixement ve ara més de la demanda interna. I, de manera incipient, ho veiem també a Europa. Amb Espanya com a senyal més clar. Però això no vol dir que hagi de disminuir la importància del comerç internacional.
Donald Trump encerta, segons el meu parer, en la necessitat de temperar alguns aspectes i conseqüències de la globalització comercial sense traves. Encara que ho faci amb maneres rudes, un llenguatge groller i uns valors menyspreables. En tot cas, els nord-americans el podran fer fora, si ho volen, d’aquí quatre anys. Però, mentrestant, haurà contribuït a fer-nos veure’n una, per a molts, veritat incòmoda: que les nostres societats necessiten una dosi d’equitat més gran i inclusió social. I que per això calen algunes mesures correctores de la globalització actual.