“Accepten tractar-se si confien en tu”

Molts dels malalts de tuberculosi que procedeixen d’altres països (el 50% dels casos) no van venir malalts. Havien estat en contacte amb el bacil al seu país, on abunda la malaltia, i la por, no dormir tranquil, no menjar bé, totes les circumstàncies que inclou sovint emigrar els va debilitar de tal manera que la malaltia va brollar. L’atenció a aquests pacients tan diversos requereix habilitats emocionals, molt de coneixement sobre l’altre i ser capaços d’acostar-se a casa seva i les seves circumstàncies quan a ell o ella els vagi bé, encara que sigui cap de setmana o de nit. Aquestes són algunes de les claus de l’eficàcia dels agents de salut que treballen per controlar la tuberculosi a Barcelona. Són sis i atenen àmplies zones del món i les seves diferents llengües a la ciutat: s’ocupen de Llatinoamèrica, de l’Àfrica subsahariana, de països de llengua àrab, de l’Europa de l’Est –sobretot romanesos i búlgars, molts d’ells amb el rus com a idioma escolar–, de països orientals, principalment xinesos, i del Pakistan i Bangla Desh. “Has de començar per entendre que molts tenen por, per exemple, que els facin fora del pis si saben que han contret la malaltia, de manera que has de dissenyar estratègies perquè ningú no s’adoni que vas a aquell pis per ell. O no tenen cap paper i necessiten amb urgència un sostre. Nosaltres som el pont”, explica el coordinador de l’equip, Jesús E. Ospina. Per aconseguir que els malalts acceptin fer-se proves, continuar el tractament i avisar els seus contactes, “el primer és entendre’ls i assegurar-te que t’han entès”. “I hi ha una gran diversitat cultural. Accepten tractar-se si confien en tu. I si abandonen les pastilles, és aquesta autoritat moral que ens dona entendre’ls el que els tornarà a portar al tractament”, assegura Ospina.