El jardí de les primaveres
El Park Güell completa la seva transformació en verger per a plantes de clima mediterrani
El Park Güell està intensificant la recuperació de les plantes, els arbustos i els arbres típicament mediterranis per enriquir la seva biodiversitat mentre es transforma incorporant la perspectiva de la jardineria històrica. El resultat, aquesta primavera, és una vistosa brotada i floració de la vegetació, que es presenta exuberant i que prolongarà aquesta imatge fins a l’entrada de l’estiu. Aquí les replantacions segueixen un criteri històric. “D’una banda, es tenen en compte les plantes que sabem que Gaudí va utilitzar, i de l’altra, les que hi havia disponibles als vivers en l’època de plantació original del parc, entre el 1901 i el 1914”, explica Lluís Abad, tècnic del Departament d’Espais Verds i Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
En aquest procés s’estan plantant espècies que es corresponen amb les que es van plantar quan es va construir el parc, entre el 1901 i el 1914 (malgrat que els propietaris van vendre el Park Güell a l’Ajuntament el 1922). Hi ha varietats ornamentals pròpies de la conca mediterrània, però també d’altres climes del món que ja es feien servir al principi del segle passat com a plantes de jardí: mimoses, magnòlies, palmeres i figures.
El resultat és que entre els últims dies de l’hivern i els primers de la primavera conviuen al parc plantes que van encadenat les seves fases de brotada i floració. Per això, el parc és un lloc privilegiat i únic per descobrir i palpar la temperatura de la primavera i els efectes que té sobre una naturalesa que es mostra esplèndida i gairebé salvatge malgrat que és en un entorn urbà.
La varietat de plantes i un hivern relativament suau ha permès que algunes plantes estiguessin en flor gairebé tot l’any, com és el cas de l’espígol (Lavandula angustifolia), mentre que cirerers, ginestes i acàcies estan ara en plena floració. “El Park Güell és un lloc idoni per comprovar el pas estacional, tant respecte a les plantes com als ocells”, diu Abad. S’han plantat arbres i arbustos que donen fruit a la tardor, perquè el lloc serveixi de refugi dels ocells, cosa que permet ampliar l’angle de la biodiversitat al visitant.
Abad destaca la presència de moltes plantes mediterrànies que, al contrari del que es podria pensar, no tenen la màxima activitat a l’estiu, sinó a la sortida de l’hivern. Per això, el jardí s’ha mostrat vital els últims dies d’hivern, en què ha irromput una floració ben sincronitzada de cirerers de Santa Llúcia (Prunus mahaleb), mimoses, ginestes i lligaboscos, i aviat floriran algunes rosàcies, com l’arç blanc i l’atzeroler.
El final de l’hivern és el millor moment vegetatiu per a moltes plantes mediterrànies, ja que després del repòs hivernal i la humitat guanyada per les pluges ja han fet flor i fruit, mentre que quan arriba la calor intensa aquestes plantes tornen a entrar en un repòs vegetatiu (perquè el període ja els és menys favorable). “La idea que tenim és reforçar aquest tipus de plantes, perquè tenen una bona adaptació al clima i així també aconseguim reconstruir una jardineria històrica, que respon a les plantacions de l’època en què es va crear el Park Güell”, explica Lluís Abad.
Aquesta successió de floracions també es veu afavorida pels ritmes diferents de cada planta, cosa que, al seu torn, és conseqüència de la seva ubicació o punt d’exposició, ja que hi influeixen des de la major o menor altitud, les característiques del terreny, si hi ha algun element de protecció de l’aire fred, si està en un pendent en un lloc a resguard dels vents del nord...
Precisament, i a causa dels hiverns suaus, als jardins mediterranis abunden les plantes de fulla perenne, com alzines, pins, cedres, garrofers i oliveres (molts d’aquests últims, procedents del passat agrícola del parc).
Un recorregut pel Park Güell permet comprovar la varietat de paisatges florals. Destaca la plena floració del marfull (Viburnum tinus), un arbust que comença a fer flors blanques en ple hivern; la clívia, sud-africana, de vistoses flors taronges, i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Però aquests dies el protagonisme se l’emporta l’espírea del Japó, també anomenada corona de núvia, que exhibeix corimbes de flors blanques. Aquesta planta, com moltes altres que procedeixen de llocs de clima similar al mediterrani a la Xina i el Japó, mostren una bona adaptació a Barcelona, amb la particularitat que prolonguen la floració fins ben entrada la primavera.
El parc ofereix sorpreses agradables com la Lonicera, un tipus de xuclamel arbustiu de flors blanques en forma de campana i fragància dolça (per això es diu Lonicera fragantissima) que sorgeixen d’algunes gemmes fins i tot abans que apareguin les fulles. És el mateix que fa l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), de flors de color rosa morat intens o blanques. “Arbres com aquests permeten donar una gran variació a la floració i permeten que els visitants gaudeixin”, diu Anna Bernal, conservadora del Park Güell.
Les plantacions tenen en compte les espècies que Gaudí va utilitzar i les dels vivers de l’època Conviuen plantes que van encadenant les diferents fases de brotada i floració