Dones que parlen bé de Trump
La premier May diu que el president es va comportar “com un cavaller” quan li va donar la mà
Theresa May sap el que significa l’abraçada de l’ós.
La dirigent britànica es va convertir en la primera mandatària mundial que rebia Donald Trump una vegada consagrat com el 45è president dels Estats Units. Només havien passat set dies de la seva presa de possessió i li obria les portes.
Semblava un gest lògic. El Regne Unit és un dels grans socis d’aquest país. I més ara, amb un inquilí a la Casa Blanca que va aclamar el Brexit, encara que el va agafar jugant al golf a Escòcia, territori poc donat a l’escissió europea.
De manera que May es va plantar a la residència del 1600 de Pennsylvania de Washington amb la complicitat de saber que Trump veia la seva victòria com un precedent a la seva pròpia. Dues peces del dòmino que queien pels nous vents conservadors de l’aïllacionisme.
Aquell divendres de gener la premsa de les illes va veure la reunió com un triomf diplomàtic de May. Però, en escasses 24 hores, com subratlla Gaby Wood en la seva entrevista al Vogue, tot va quedar reduït a un desastre. A la primera ministra la van criticar per no carregar ràpid contra la prohibició trumpista als viatgers de set països musulmans –la va anunciar l’endemà, amb May de visita a Turquia– i per precipitarse convidant el magnat a visitar el Regne Unit. Va començar una campanya de recollida de firmes en oposició a aquell viatge i a l’hospitalitat britànica. Les crítiques van trobar una imatge per a l’arravatament, que és la foto de la principal il·lustració d’aquest article. Trump va agafar de la mà May, com si fossin una parella d’enamorats en la maduresa.
La van criticar de valent. “Espero que sentissis vergonya de veure’t agafada per Trump. L’alternativa és sinistra”, va remarcar Jean Hannah Edelstien a The Guardian.
May ofereix la seva explicació a l’últim número del Vogue.
“Trump es va comportar com un cavaller quan em va donar la mà”, confessa. Segons la seva versió, no hi ha motiu ni cap raó per avergonyir-se de res.
En el seu article, Wood subrat-
lla que la dirigent dels tories va respondre amb un somriure quan li va treure el tema de les mans i la polèmica sorgida.
“Ens disposàvem a baixar una rampa i ell va dir que podria ser una mica incòmode”, afirma. Així que ella ho interpreta més com un detall d’un gentleman que una falta de respecte o una invasió de la seva privacitat. Una resposta que, de ben segur, disgusta el feminisme, fins i tot qualsevol persona que es va sentir insultada quan va saber que Trump va confessar al seu dia que ell podia agafar una dona pels genitals perquè per a això ell era una estrella.
Malgrat aquestes frase, més del 50% de les dones blanques dels Estats Units van votar per ell.
Abans de les eleccions, May va declarar que aquella afirmació masclista li semblava “inacceptable”. Quan es va desplaçar a la capital
La dirigent britànica es defensa de les crítiques pel gest amb Trump dient que ell la va voler ajudar
federal, moltes dones li van demanar que li tragués aquella qüestió. Quan se li planteja ara si el tema va sortir en la conversa, tira pilotes fora.
“Bé... no fem comentaris sobre el contingut de converses privades”, replica. “Tot el que diria –prossegueix– és que sempre he estat molt clara. No m’espanta plantejar qüestions. I la naturalesa de les relacions és de tal manera que hauríem de ser capaços d’actuar amb franquesa i d’una manera oberta l’un amb l’altre”.
May també mostra la seva admiració per la “impressionant victòria” de Trump, encara més remarcable per la seva inexperiència política. Diuen, però, que ella se sentia molt més a prop “ideològicament” de Hillary Clinton que de Donald Trump.