L’OMS demana esforços per reduir la desigualtat
La malaltia es redueix, però persisteix en els desfavorits
Amb prou feines ocupa un minut als telenotícies i poques línies als diaris, però és una de les malalties que més mortalitat causa al món. Només el 2015 1,8 milions de persones van morir (300.000 més que el VIH) de tuberculosi, i 10,4 milions van contreure la malaltia. Per què aquest silenci? Perquè és una malaltia que afecta especialment els col·lectius més desfavorits, els més vulnerables, els més empobrits. Perquè la resta pot accedir a un tractament adequat que cura, una combinació de quatre fàrmacs que s’administra durant sis setmanes (un diagnòstic precoç i un correcte tractament van salvar entre el 2000 i el 2015 49 milions de persones). La incidència de la tuberculosi, indica l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’ha reduït al món al voltant d’un 4%, però no s’aconseguirà erradicar-la el 2035 tal com s’havia proposat l’OMS si no s’incideix directament en els grups més afectats, els més desfavorits.
Això i, evidentment, una inversió més gran en investigació. “El problema que tenim actualment és que hi ha pocs medicaments, i les teràpies són molt costoses i llargues”, assenyala el coordinador del programa de malalties transmissibles, tuberculosi conjunta, el VIH i hepatitis de la regió europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Masoud Dara, durant la celebració de la 6a jornada d’Actualització de la Tuberculosi organitzada per la Xarxa contra la Tuberculosi i per la Solidaritat (Xarxa TBS).
En aquest mateix fòrum el responsable del pla de salut de la Creu Roja espanyola, Juan Jesús Hernández, va advertir que, tot i que la medicació pot ser “extraordinàriament eficaç”, per erradicar la malaltia també s’han de millorar les condicions higièniques de la població en risc de patir-la, les seves condicions a la feina i l’alimentació, i aconseguir que el pacient es prengui la medicació. “El bacil mata, però la injustícia social també, i la tuberculosi és la malaltia social per excel·lència”, indica el responsable de la Creu Roja. “Fins que no aconseguim millorar totes les potes que envolten la malaltia no la podrem controlar”, va indicar Hernández.
La situació a Espanya, tot i que ha millorat (reducció del 4,3% dels casos notificats), continua sent alta respecte als països de l’entorn, només per darrere de Portugal i Grècia. El 30% dels pacients són immigrants d’entre 25 i 35 anys que viuen a Espanya, un percentatge que puja fins al 45% o 50% en el cas de grans ciutats com Madrid o Barcelona.
Segons les dades facilitades per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), el 2015 es van diagnosticar 4.604 nous casos de tuberculosi. La taxa d’incidència d’aquesta malaltia a Espanya és de gairebé 7,6 malalts per cada 100.000 habitants de mitjana.
Fa anys que la comunitat científica reclama un pla estatal per afrontar la malaltia a Espanya. És l’única solució, assenyala. “Sense el tractament adequat, la tuberculosi presenta una taxa de mortalitat rellevant, motiu pel qual és clau el diagnòstic precoç, juntament amb el tractament adequat per ajudar a tallar-ne la transmissió”, ha explicat el coordinador de l’àrea de tuberculosi de Separ, Francisco Javier García. D’aquí la reivindicació que es posi en marxa com més aviat millor l’Estratègia Nacional de Prevenció i Control de la Tuberculosi.
El Ministeri de Sanitat s’ha compromès que abans que acabi l’any estarà en marxa el pla per a la prevenció i control d’aquesta malaltia. El president del comitè científic de la Xarxa TBS, Julio Ancochea, demana al departament que dirigeix Dolors Montserrat que doti amb prou recursos aquest pla per aconseguir, de veritat, reduir al màxim la incidència d’aquesta malaltia.
La incidència a Espanya és de les més altes d’Europa; els científics demanen amb urgència un pla amb recursos