De la màfia al museu
Amsterdam exhibeix dos Van Gogh robats el 2002 i rescatats a Nàpols
Els dos quadres de Van Gogh robats el 7 de desembre del 2002, Feligresos sortint de l’església protestant de Nuenen (1884 i 1885) i Vista del mar a Scheveningen
(1882), han tornat al Museu Van Gogh d’Amsterdam després de 14 anys d’absència amb una eufòria destacable. Per donar suspens al moment, abans de la roda de premsa el museu va tapar la paret on hi havia penjades les teles rescatades a Itàlia amb una pantalla taronja en què figurava en tres llengües “Bentornati a casa”. Al final, amb música d’obertura, va caure el teló i van aparèixer les obres, sense marc, tal com les havien trobat.
La ministra d’Ensenyament, Cultura i Ciència, Jet Bussemaker, i el director del Museu Van Gogh, Axel Rüger, consideren aquest moment com una fita en la història del patrimoni artístic nacional holandès. Les noves generacions holandeses i els admiradors del pintor de tot el món podran continuar contemplant aquestes obres de la primera època de Vincent, abans que l’artista marxés a França.
Més discrets, tot i ser els protagonistes de la troballa, a segona fila hi havia Gianluigi D’Alfonso, comandant de la Guardia di Finanza de Nàpols, i Montanino Tommaso i Cloce Rosario, membres de la brigada especial contra el narcotràfic de Nàpols que van trobar els quadres.
Tommaso i Rosario expliquen a La Vanguardia com van fer la troballa: “Fèiem una incursió a l’habitatge dels pares de Raffaele Imperiale, empresari immobiliari pròxim al clan Amato-Paganà de la Camorra. Tot semblava en ordre, però a la cuina, sota de l’aigüera, una paret sonava buida. Allà hi havia les obres, molt ben amagades, aparedades. Una troballa emocionant”. Sobre la seva arriscada feina comenten que “treballem sense protecció, la protecció som nosaltres, que ja fa vint anys que treballem junts. Operem molt a l’estranger, tenim molts bons contactes amb la Guàrdia Civil espanyola i amb la policia holandesa. El nostre objectiu és desmantellar el narcotràfic. A Madrid i a Amsterdam hi ha molts traficants italians que es mouen a un alt nivell”. I del botí comenten: “L’art és una inversió inestimable per als criminals, amb les obres poden fer tota mena de xantatges”. Les detencions d’11 membres del cercle d’Imperiale el gener passat, inclòs un home que es va convertir en testimoni protegit, van portar els investigadors a escorcollar l’amagatall de les pintures.
El 27 de setembre del 2016 la Guardia di Finanza de Nàpols va trucar al director del Van Gogh per identificar els quadres que havien trobat. Després de la confirmació del Museu Van Gogh d’Amsterdam, la policia italiana en va fer públic el rescat. Un dels dos lladres holandesos que van perpetrar el robatori el 2002 va ser Octave Durham. Durant la fugida li va caure la gorra i aquesta va ser la pista per capturar-lo.
El botí triat, explicà Durham, era el quadre dels gira-sols o el dels menjadors de patates, però tots dos estaven protegits per un sistema d’alarma que hauria fet el robatori més complicat. Segons Durham, primer va anar a Madrid, on, segons assegura el lladre, es va amagar a casa del futbolista Patrick Kluivert, tot i que aquest ho nega rotundament i ha dit que si és necessari el demandarà.
Els robatoris de pintures de Van Gogh han estat molt freqüents i són, en contrast amb la seva vida, un signe de la seva popularitat. La nit del 14 d’abril del 1991 van robar 20 teles que els lladres van abandonar unes hores més tard a l’estació d’Amstel. El 1988 van desaparèixer del Museu Kröller-Müller tres obres que es van recuperar el novembre del mateix any, i el 1990 al Museu de Noord Brabant en van robar tres més que també han estat trobades.
Ara, els dos Van Gogh s’exhibiran fins al maig i després els restauraran.
Al final de la seva curta vida Vincent va escriure a Theo, el seu germà i confident: “No puc fer res davant el fet que els meus quadres no es venguin. Arribarà un dia en què es veurà que això val més que el preu que ens costen les pintures i la meva vida, la meva pròpia vida”.
Paraules profètiques perquè el món ha descobert el valor de la seva pintura. Lamentablement no és així per a Raffaele Imperiale. Possiblement, no sabrà que en aquella petita església de poble el pare de Van Gogh exercia de pastor protestant ni que quan el seu pare va morir, Van Gogh va pintar gent sortint del servei religiós. I que el quadre de la marina va ser una classe de pintura de Vincent
“A sota de l’aigüera la paret sonava buida; allà hi havia les obres, molt ben amagades”
Els nombrosos robatoris de pintures de Van Gogh són un senyal de la seva popularitat
davant el seu professor Anton Mouve quan mirava d’obrir-se camí com a artista fora de la seva regió natal de Brabant. Durant 14 anys ha privat el públic de contemplar aquests quadres plens d’art i humanitat per amagar-los sota d’una pica, esperant el millor postor.