La Vanguardia (Català)

Revendre és més difícil que robar

Les pintures d’artistes de renom són molt difícils de col·locar en el mercat de l’art

- JOSEP PLAYÀ MASET

Un dels robatoris d’art més importants de la història és el que va tenir lloc el 18 de març del 1990 a la casa museu d’Isabella Stewart Gardner, a Boston (Estats Units). Aquell dia dos homes disfressat­s de policies van desarmar els guàrdies de seguretat i es van emportar 13 quadres ben selecciona­ts. El més conegut de tots: El concert, de Johannes Vermeer, un dels escassos trenta olis coneguts d’aquest artista. I també es van endur La tempesta al mar de Galilea de Rembrandt, dos olis més d’aquest mateix pintor, un Manet –el van arrencar i van deixar el marc a la cadira del cap de seguretat– i cinc dibuixos de Degas. Ningú no s’explica encara per què es van emportar també un vas de bronze del segle XII a.C. i el pom d’una bandera napoleònic­a i, en canvi, van deixar altres obres, com un Tiziano. El preu estimat del conjunt superava els 500 milions d’euros, i l’FBI va arribar a oferir fins a 5 milions per una pista fiable. Han passat 27 anys i des de llavors no s’ha sabut res més del cas.

Malgrat aquest precedent, vendre una obra d’art robada, que estigui catalogada i sigui molt coneguda acostuma a ser gairebé més difícil que emportar-se-la del museu o de la casa privada on es troba, per moltes mesures de seguretat que existeixin. Ho demostra el fet que són molts els quadres robats que acaben tornant al seu lloc d’origen, com acaba de passar amb aquests dos de Van Gogh. Però, tot i així, la història d’art té diversos episodis sense resoldre en què encara hi ha obres desaparegu­des i lladres sense càstig.

Un d’aquests robatoris enigmàtics és el que es va perpetrar el 20 de maig del 2010 al Museu d’Art Modern de París, al Palais de Tokyo. Els lladres es van emportar cinc obres, entre les quals El colom i els petits pèsols, de Pablo Picasso, i La pastoral, d’Henri Matisse, així com tres pintures de Braque, Modigliani i Léger. La intensa persecució policial va fer pensar que els lladres podrien haver llençat les obres a un contenidor.

El 2015 van ser robades cinc obres de Francis Bacon del pis a Madrid d’un antic amic i amant seu. Malgrat que un any després la policia va detenir diversos intermedia­ris que van intentar col·locar les obres al mercat, les teles encara no han aparegut.

Dels grans robatoris que hi ha hagut a Espanya la majoria s’han resolt favorablem­ent. El 2001 es van robar dues obres de Goya i una de Brueghel del domicili d’Esther Koplowitz, a Madrid, però van ser localitzad­es poc temps després. També es va trobar el còdex calixtí de la catedral de Santiago de Compostel·la i un llibre del Beat de Liébana de la catedral de la Seu d’Urgell (tot i que no s’ha trobat mai la pàgina 15 del còdex). També es van recuperar sis obres de Joan Miró robades de la Fundació Miró el 1988 i la major part de les peces de l’Arqueta de Banyoles robades per Erik el Belga, un personatge que va espoliar nombroses esglésies. Sembla que van ser uns lladres, sota les ordres del mateix Erik el Belga, els que van robar 52 obres d’art del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 1981, tot i que la major part van ser recuperade­s a Holanda i Alemanya al cap de dos anys.

Entre les recuperaci­ons més cèlebres de la història s’esmenta sempre la de La Gioconda, robada del Louvre el 1911 per un fuster italià i recuperada dos anys més tard. I els robatoris de dues versions d’El crit, d’Edvard Munch, una de la Galeria Nacional d’Oslo, el 1994, i una altra del Museu Munch, també d’Oslo, el 2004, i que la policia va poder tornar a les dues pinacotequ­es. I naturalmen­t també el de les 20 obres de Van Gogh robades el 1991 a Amsterdam, entre les quals hi havia el cèlebre Els gira-sols. El 2008 es va robar a Suïssa El nen de l’armilla vermella, de Paul Cézanne, i una altra obra de Claude Monet, però van ser trobades al cap de quatre anys per la policia sèrbia a Belgrad.

El robatori de 13 obres al Museu Gardner de Boston el 1990 és un dels grans casos encara no resolts

A Espanya la policia ha trobat la majoria de les obres d’art més rellevants que havien estat robades

 ?? UNIVERSAL HISTORY ARCHIVE / GETTY ?? El crit d’Edvard Munch, robat el 2004 i recuperat el 2006
UNIVERSAL HISTORY ARCHIVE / GETTY El crit d’Edvard Munch, robat el 2004 i recuperat el 2006

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain