Ritmes criolls
Carmen Souza explora les seves arrels afrollatines a ‘Creology’
Molts han definit la seva veu com una evocació de fites del jazz com Nina Simone, Billie Holiday i Ella Fitzgerald. A altres els recorda fins i tot Joni Mitchell i Rickie Lee Jones. Malgrat això, la veu de Carmen Souza no és un simple acompanyament, sinó un instrument més amb una infinitat de matisos, i per això és capaç d’arribar a ser totes aquestes referències que se li atribueixen i, alhora, cap.
Nascuda a Lisboa amb ascendència capverdiana, Souza suma dotze anys a l’escena des que va començar actuant a les sales de jazz de la capital portuguesa. El seu nou disc, Creology, és la seva particular fusió de gèneres de tots els racons del planeta per trobar les seves arrels criolles (creole , en anglès). Per això, Souza explora les sonoritats de la tradició afrollatina, des de Cap Verd, Moçambic i Angola, passant pel Brasil i Cuba, fins a arribar a Nova Orleans.
Als seus darrers discos, Souza ja va tenir l’oportunitat de mostrar les seves diverses facetes: tant Kachupada (2013) com Epistola (2015) –aquest últim en col·laboració amb el cocompositor dels seus últims discos, Theo Pascal–, estan marcats per unes composicions que barregen, com el seu nou àlbum, els elements del jazz contemporani i els ritmes criolls.
La sala Jamboree, que ja la va acollir el 2013, és l’escollida per Carmen per presentar Creology ,i tornar a demostrar la seva versatilitat amb un vistós trio en què Souza posa la veu, el piano i la guitarra, mentre que Theo Pascal s’encarrega del contrabaix i el baix elèctric i Elias Kacomanolis de la bateria.