Dos somnis en un
El Barça lluita per la seva primera semifinal a Suècia, paradís del futbol femení
El partit d’aquesta tarda (19 hores) entre el Rosengård i el Barcelona, anada dels quarts de la Champions League femenina, té la seva bufanda oficial. Meitat blava, meitat vermella. Es vendrà als voltants de l’estadi Malmö IP, amb capacitat per a 7.500 espectadors, i costarà 199 corones sueques, uns 21 euros. Més els 14 de l’entrada. És només una mostra del que mou el futbol de dones a Suècia, on de cada 100 llicències de l’esport rei 20 són femenines.
El país nòrdic va ser i és el paradís. Allà la professionalització de les dones en el futbol va començar fa quinze anys. De manera que a ningú no li pot estranyar que l’Umea guanyés dues de les primeres tres Copes d’Europa a començaments dels 2000 igual que el Madrid, fundador del torneig masculí, se’n va adjudicar les cinc primeres edicions.
A Suècia va arribar ahir el Barça de Xavi Llorens per lluitar per assolir per primera vegada les semifinals de la Champions femenina, ja que l’any passat contra el PSG i el 2014 amb el Wolfsburg es van quedar a les portes de les quatre millors. Per a les futbolistes blaugrana són dos somnis en un. El primer és aquest, l’esportiu. El segon, tot i que elles des de la temporada passada ja són professionals, és que Suècia encarna l’ideal a perseguir en termes d’igualtat, competitivitat –els 12 equips de la Damallsvenskan són professionals i només quatre (Göteborg, Hammarby, Djurgardens i Örebro) tenen matriu masculina– i fins i tot en cobertura mediàtica.
“Aquí no hi ha diaris esportius però quan la selecció femenina juga l’Eurocopa, el Mundial o els Jocs Olímpics és portada dels suplements dels diaris d’informació general”, explica a La Vanguardia la periodista de TV4 Anna Brolin. “De fet, al canal de televisió el programa més vist de la història continua sent la final del Mundial femení del 2003 que Suècia va perdre per gol d’or contra Alemanya”, descobreix Brolin sobre les audiències.
Malgrat ser un país pioner i un referent, Suècia no ha tornat a guanyar la màxima competició continental. Des del 2004 els conjunts suecs han perdut fins a quatre finals. Per posar fi a aquesta raresa va néixer el Rosengård, club de Malmö que pren el nom del barri on va néixer Zlatan Ibrahimovic. “És el millor equip del país encara que l’any passat el Linköping el va sorprendre a la Lliga”, apunta Brolin.
La seva plantilla té internacionals de Nova Zelanda, Anglaterra, Estats Units, Dinamarca, Holanda o Croàcia. De la selecció sueca destaquen la portera Musovic –que només ha encaixat un gol al torneig–, la defensa i capitana Emma Berglund i la davantera Lotte Schelin, que als 33 anys ha tornar al seu país per transmetre la seva experiència després de guanyar tres Champions amb l’Olympique de Lió.
Però sens dubte l’estrella és Marta Vieira, cinc vegades millor futbolista del món que cobra al voltant de 150.000 euros per temporada. “Em va agradar que ens toqués el Barça perquè té la força de l’equip masculí i crida l’atenció. Espero que això faci que molta gent vingui al camp”, diu sobre l’encreuament. Les barcelonistes se les hauran avui amb un mite vivent. “Marta és la millor del món, és el meu ídol. Igual que Messi representa el futbol masculí, ella representa el femení. Això és inqüestionable”, diu la seva compatriota Andressa Alves.
Perquè en l’afany d’arribar més lluny i optar algun dia al títol, el Barça també s’ha internacionalitzat amb l’arribada de l’esmentada Alves, la danesa Roddik Hansen i repatriant Vicky Losada de l’Arsenal. L’equip de Xavi Llorens ha guanyat els quatre partits marcant 10 gols, i té l’avantatge que el Rosengård no comença la Lliga fins d’aquí un mes –sí que ha jugat dos partits de Copa–. El calendari juga a favor dels somnis del Barça.
La final del Mundial del 2003 té el rècord a la televisió sueca i els 12 clubs de la Lliga són professionals